ACOMIADAMENT EN SITUACIÓ DE BAIXA MÈDICA
Comencen a aparèixer sentències dels Jutjats Socials que declaren nul l’acomiadament en aquells casos que el treballador està en situació de baixa.
La jurisprudència tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional havia establert de forma clara que aquests tipus d’acomiadaments no són discriminatoris i, per tant, es podia decidir sobre si eren procedents (ajustats a Dret) o improcedents (donaven lloc a indemnització), però no declarar-se’n la seva nul·litat (amb la conseqüència pròpia d’una sentència d’aquest tipus que és que l’acomiadament notificat s’ha de tenir per inexistent).
L’últim cas sentenciat en aquesta línia a favor de declarar l’acomiadament nul és el d’un treballador d’un hotel de Barcelona que va ser acomiadat mentre estava de baixa com a conseqüència de la lesió que li havia provocat una caiguda en el seu lloc de treball.
Un jutjat de Barcelona, invocant la jurisprudència més recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que recentment s’havia pronunciat en un cas similar, ha dictat sentència declarant aquest acomiadament nul. El Jutjat Social considera que prendre la decisió d’acomiadar al treballador perquè la seva baixa s’allarga en el temps és un motiu de discriminació i, en conseqüència, correspon declarar nul l’acomiadament i restituir-lo amb tots els seus drets al lloc de treball; és a dir, l’empresa haurà de readmetre al treballador i abonar-li tots els salaris que hagués percebut en cas de no haver-se produït l’extinció de la relació laboral.
La sentència encara és molt pionera en aquesta línia interpretativa i, de ben segur, caldrà esperar nous pronunciaments. Malgrat tot, la jurisprudència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i aquest tipus de pronunciaments dels Jutjats Socials, obligaran a analitzar a fons cada cas.
