Protegir-se dels impagaments
En el temps de crisi actual, falta de liquiditat a la tresoreria i ajust en els preus ofertats, més que mai, esdevé necessari disposar de les eines per, en cas d’impagament, aconseguir una solució ràpida al problema. En aquest escenari, tota la feina que s’hagi pogut fer abans de fer la factura, esdevé clau per assegurar el futur cobrament de la mateixa.
La formalització de l’encàrrec és fonamental. Massa sovint, una determinada comanda, obra o servei pateix d’un defecte inicial: la inexistència de pressupost, comanda o full d’encàrrec inicial que fixi el producte, la quantitat, el servei, el preu i la seva forma de pagament. A més, en aquesta formalització inicial de l’encàrrec, fins i tot podem determinar altres elements que, en un futur, ens poden ser especialment útils. En aquest sentit, destaquen les clàusules de sotmetiment als Jutjats i Tribunals del nostre territori i no als del futur deutor (per evitar desplaçaments i més costos en la reclamació del deute) o, fins i tot, també, condicions relatives a avançar el venciment total del deute en cas que, si hem pactat diferents terminis de pagament, s’incompleixi qualsevol dels terminis fixats.
En l’àmbit de la primera reclamació el formalisme i enfocar bé els termes de la controvèrsia és una qüestió clau per aconseguir l’èxit. No és igual reclamar una factura, que un pagaré; no podem caure en refinançaments del deute, pactar nous terminis i condicions, sense que, encara que sigui de forma breu, posem per escrit que s’ha produït un impagament i que obeeix exclusivament a problemes del deutor (i no de la mercaderia, ni dels treballs que s’hagin fet com després, sorprenentment, sempre acaba apareixent); i, en última instància, en tot aquest procés, dominar amb certesa quins són els costos de la reclamació i els instruments al nostre abast, pot suposar-nos la diferència entre afrontar bé o malament una negociació i un possible acord.
En cas d’’impagament confirmat, però, la rapidesa i contundència en la reclamació són la garantia en un supòsit en que, malauradament, la bona voluntat ha fracassat. No cal dir que en els casos en que es produeix una insolvència manifesta del nostre deutor, ni la rapidesa, ni la contundència de la reclamació aconsegueixen el pagament. En aquests supòsits, haurem d’assumir que no vam contractar amb la persona correcte i treure, de cara a futur, una nova lliçó a aprendre: saber i tenir tota la informació de amb qui estic contractant.
Però, lluny d’aquests supòsits, en el cas dels deutors solvents i en els que el que està succeint és que el nostre deute va quedant en cua, el pas del temps és el pitjor enemic per nosaltres. El deutor relativitza el deute, sap que hem aguantat i, segurament, com que no hem pres decisions contundents, continuarem aguantant. I, mentrestant, durant tot aquest temps, la nostra factura continua impagada i es succeeixen les reclamacions informals i sense èxit.
Donar un toc d’alerta clar i contundent al deutor perquè entengui que l’exigència en el servei o els productes entregats també ha d’anar en correspondència amb l’exigència i la seriositat en el pagament és el que fa que, en un marc judicial on el procés ja pot tenir alguns punts de lentitud, la via de la reclamació judicial o la via de la reclamació a través de professionals tinguin les màximes garanties d’èxit i celeritat.
