Declaració d’incapacitat i dret a vot

Home / Civil / Declaració d’incapacitat i dret a vot

Declaració d’incapacitat i dret a vot

Massa sovint i per la pròpia pràctica i inèrcia dels Jutjats i Tribunals, la sentència d’incapacitació ha anat associada a la pèrdua del dret a vot. És important deixar clar que és cert el mandat legal que determina que la sentència d’incapacitació s’ha de pronunciar sobre el dret a vot. Però això no vol dir, en cap cas, que pronunciar-se sigui en el sentit de retirar-lo automàticament a la persona declarada incapaç. En molts casos això ha succeït. Noves sentències, jurisprudència i, en definitiva, interpretacions de les normes estan obrint camí tant a no perdre el dret a vot amb la sentència d’incapacitat, com a recuperar-lo a través d’una revisió de la sentència.

El dret a vot està recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 21), la Constitució Espanyola de 1978 (arts. 23 i 49), la Convenció de la Organització de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat signada a Nova York el 13/12/2006 i ratificada per Espanya el 21/4/08 (art. 29) i, recentment, a la nova Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva inclusió social (arts. 6 i 53 del Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre).

Però, més enllà d’aquest cos jurídic i normatiu, la Llei d’Enjudiciament Civil i la Llei Orgànica del Règim Electoral (la Llei que regula el procés per a la declaració de la incapacitat i la que preveu qui pot estar privat del dret a vot) ha imposat als jutges l’obligació de manifestar-se sobre el dret de vot a les sentències d’incapacitat. I, en aquest punt, fugint aquella previsió normativa i jurisprudencial que apunta cap a la graduació de les sentències o articulació de sentències com a una autèntica eina de protecció en funció de les capacitats i discapacitats de cada persona, la inèrcia a l’hora de dictar aquestes sentències en casos molt clars, ha portat a la perversió de, automàticament, retirar el dret a vot sense un anàlisi a fons de la qüestió; malauradament, massa sovint, amb ni tan sols una atenció acurada a les noves normes i interpretacions jurídiques que estan apareixent.

Especialment interessant és la sentència de 24/6/13 del Tribunal Suprem en la que torna a fer una defensa en favor de les sentències d’incapacitat que posin en valor les capacitats de cada persona i, especialment, fent-la conscient “dels valors jurídics i administratius, reconeixent i potenciant la capacitat acreditada en cada cas, evitant el que seria una mort social i legal que té la seva expressió més clara en l’anul·lació dels drets polítics o socials reconeguts a la Convenció”. I, en la mateixa línia, la sentència de maig del 2014 de la Secció 10a de l’Audiència Provincial de València; l’Audiència considera que malgrat les carències i deficiències d’una persona en aspectes econòmics, patrimonials i personals pels que necessita supervisió, en relació al dret a vot, “no significa que aquesta persona no estigui en condicions d’entendre i comprendre el que amb paraules senzilles se li explica”. Més encara quan, afegeix la sentència, “ha demostrat un interès, fins i tot inaudit, per les qüestions polítiques, com ha explicat la seva família (…) les discrepàncies que a vegades té amb la resta o part de la família en altres qüestions (…) evidencia que, encertada o equivocadament, el jove té formada la seva opinió per a aquestes qüestions”.

Aquests, en definitiva, són exemples pràctics de tants i tants casos en que un cert diagnòstic que pot ser susceptible d’una declaració civil d’incapacitació no té perquè ser, automàticament, sinònim de falta de criteri en les qüestions públiques i motiu per impedir l’exercici del dret a vot.

Un dret a vot cal que discernir entre el dret al sufragi actiu (votar) i el sufragi passiu (ser votat). L’anàlisi de cada cas determinarà la necessitat de modular el dret o garantir-lo en la seva totalitat. Però és evident que, en última instància, l’escenari normatiu i jurisprudencial actual ja propicia una actuació en la matèria que, d’altra banda, el Comitè d’experts de l’ONU ja s’ha manifestat en el sentit de demanar a Espanya canvis per assegurar que totes les persones amb discapacitat tinguin dret a votar. L’Estat espanyol està obligat a promoure la participació de les persones amb discapacitat en la vida política i pública, adoptant les mesures i assistència necessària perquè aquestes persones disposin dels mitjans suficients per fer-ho.

En aquest context, pel que fa als nous processos d’incapacitació, caldrà aportar llum en aquesta matèria a fi i efecte de facilitar a Jutjats i Tribunals els nous criteris doctrinals i jurisprudencials sobre la matèria. I, d’altra banda, pel que fa a tots aquells processos anteriors en el que es va denegar el dret a vot a la persona incapacitada, caldrà recorre al supòsit que preveu la llei per revisar la sentència d’incapacitat a fi i efecte de, a l’empara de les noves circumstàncies esdevingudes, demanar l’oportuna revisió d’aquest extrem i poder recuperar així el dret a votar.

Recommended Posts

Leave a Comment


*

discapacitat i prestacions12557573-la-politica-global-la-diplomacia-la-estrategia-el-medio-ambiente-el-liderazgo-mundial-en-3d-concepto (1)
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén