Discapacitat i prestacions: anàlisi

Home / Laboral / Discapacitat i prestacions: anàlisi

Discapacitat i prestacions: anàlisi

L’objectiu del present article és fer una pinzellada per les diferents prestacions, tant a nivell contributiu com no contributiu, i examinar com afecten a les persones amb discapacitat, els seus requisits, les seves compatibilitats i les seves incompatibilitats.

Principals prestacions i com afecten a les persones amb discapacitat:

Pensió d’orfenesa:

Els supòsits en que han de trobar-se els fills per a poder ser beneficiaris d’aquesta prestació son els següents:

  • Fills incapacitats per al treball en un percentatge valorat en un grau d’incapacitat permanent i absoluta o gran invalidesa.
  • Fills menors de 21 anys.
  • En cas d’orfenesa absoluta, fills menors de 25 anys (des de 2-8-2011) que no realitzin treball lucratiu, per compte propi o aliè, o si el realitzen els seus ingressos en còmput anual no superin el SMI, també en còmput anual. En cas d’estar estudiant, si l’orfe compleix l’edat de 25 anys durant el curs escolar, continua sent beneficiari fins el dia primer del mes següent de l’inici del següent curs acadèmic.
  • En el cas de que sobrevisqui un dels progenitors, si l’orfe no treballa o els seus ingressos son inferiors al SMI, a partir del 1-1-2014, son beneficiaris els menors de 25 anys.

Hem de tenir en compte que dins d’una mateixa unitat familiar i concorren habitualment les pensions de viduïtat i d’orfenesa, i que aquesta concurrència es regula per les següents regles:

La suma de les pensions de viduïtat o orfenesa no pot excedir de la quantia de la base reguladora sobre la que s’hagin calculat. No obstant, aquest límit pot excedir en el cas de concurrència de varies pensions d’orfenesa amb una pensió de viduïtat quan a aquesta última se li ha d’aplicar el percentatge del 70%.

Per altra banda, cal saber que la pensió d’orfenesa de l’orfe incapacitat que hagués contret matrimoni és incompatible amb la pensió de viduïtat a la que posteriorment pogués tenir dret, havent d’optar per una d’elles.

Pensió d’invalidesa no contributiva (PNC):

Poden ser beneficiaris de prestació per invalidesa no contributiva, els qui no tenint els requisits per a una incapacitat permanent contributiva per no reunir el corresponent període de cotització, no superi l’ombrall de nivell d’ingressos estipulat, i estiguin afectats per una discapacitat o malaltia crònica en grau igual o superior al 65%. Igual consideració tenen les persones que judicialment hagin estat declarades incapaces (Llei 40/2007 disposició addicional 9a), és a dir, les persones declarades incapaces judicialment tenen automàticament reconegut el grau de disminució del 65%.

Prestació per fill a càrrec:

Es tracta d’una assignació econòmica en modalitat no contributiva, per cada fill a càrrec, que sigui menor de 18 anys – amb discapacitat o no -, o estigui afectat per una discapacitat en grau igual o superior al 65%, o si judicialment ha estat declarat incapaç (Llei 40/2007 disposició addicional 9a)

Pel que fa a pares beneficiaris, ho poden ser:

  • Els qui no percebin ingressos anuals de cap naturalesa, superiors al límit que, per a cada exercici econòmic, s’estableixi a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, excepte si el fill o menor acollit a càrrec te una discapacitat.
  • Els que tinguin un fill o menor a càrrec, o fill incapacitat o amb la pàtria potestat rehabilitada, que convisqui i depengui econòmicament del beneficiari. No impedeix la consideració de dependència econòmica, la realització per part del fill o del menor acollit d’un treball lucratiu, per compte propi o aliè, sempre que continuï vivint amb el beneficiari de la prestació i els ingressos percebuts, en concepte de rendiments del treball, no superin el 100% del SMI en cada moment, en còmput anual.
  • No es considera a càrrec, el fill o el menor acollit que sigui perceptor d’una pensió contributiva, a càrrec d’un règim públic de protecció social, diferent de la pensió d’orfenesa o de la pensió en favor de familiars de nets i germans.

Pel que fa a fills beneficiaris, ho poden ser:

  1. Els fills amb discapacitat majors de 18 anys, que no hagin estat incapacitats judicialment i conservin la seva capacitat d’obrar, son beneficiaris de les assignacions que, correspondrien als seus progenitors o adoptants.
  2. Els orfes d’ambdós progenitors, menors de 18 anys o amb discapacitat en un grau igual o superior al 65% (o judicialment declarat incapaç, Llei 40/2007, disposició addicional 9a), son beneficiaris de l’assignació que, en el seu cas i per ells, hagués correspost als seus progenitors o adoptants. El mateix criteri es segueix en el supòsit dels qui hagin estat abandonats pels seus progenitors o adoptants, i no es trobin en règim d’acolliment familiar, permanent o preadoptiu. Els menors sense discapacitat i, orfes o abandonats, no han de percebre ingressos anuals, inclosa, en el seu cas, la pensió d’orfenesa o la pensió en favor de familiars, superiors al límit de rendes establert. L’assignació es fa efectiva als representants legals o als qui tinguin al seu càrrec al menor o a la persona amb discapacitat, en tan compleixin l’obligació de mantenir-lo i educar-lo.
  3. El matrimoni de la persona amb discapacitat, amb un grau igual o superior al 65% (o judicialment declarat incapaç) no extingeix el dret a l’assignació econòmica que vingués perceben per a fill a càrrec.

Pel que fa a la quantia de les prestacions a fill a càrrec, aquesta es fixa anualment a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat. Per a l’any 2014 és la següent:

  1. En el supòsit de fill o menor acollit a càrrec menor de 18 anys: 291 €
  2. En el supòsit de fill amb discapacitat:
    • 1.000 €/any, quan el fill o menor acollit a càrrec sigui menor de 18 anys i tingui una discapacitat igual o superior al 33%.
    • 4.390,80 €/any, quan el fill a càrrec sigui major de 18 anys i estigui afectat per una discapacitat, igual o superior al 65% (o judicialment declarat incapaç)
    • 6.586,80 €/any, quan el fill a càrrec sigui major de 18 anys i estigui afectat per una discapacitat, igual o superior al 75% i, com a conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessita el concurs d’altra persona per a realitzar els actes més essencials de la vida (tals com vestir-se, desplaçar-se, menjar o anàlegs).
Recommended Posts

Leave a Comment


*

canstock12631840voto
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén