El desheretament

Home / Civil / El desheretament

El desheretament

In Civil

Mitjançant el testament qualsevol persona pot disposar dels seus béns i distribuir-los com cregui més oportú. I, en aquest context, hi ha un primera plantejament que és el de creure que s’ha de conservar la legítima i que hi ha una part de l’herència de la que no se’n pot disposar. Això no és ben bé així. Fins i tot, hi ha vies per excloure als legitimaris de la part que en teoria els toca de l’herència.

En primer lloc, pel que fa a la legítima, com hem comentat en algun altre article, és un dret de crèdit i, per tant, no un dret als béns de l’herència, sinó a rebre un valor equivalent a un tant per cent de l’herència. La legítima és un 25% del valor de l’herència i, en tot cas, aquest 25% a repartir entre els diferents legitimaris (si hi ha dos legitimaris, per exemple, 12,5% i 12,5% per a cada un). Per tant, l’herència pot deixar-se a qui es vulgui, però els legitimaris tindran dret a rebre un valor en certa mesura compensatori que els hi podrà ser pagat amb béns de l’herència o amb diners (sempre a criteri de l’hereu).

Però, sens dubte, el pas més enllà en excloure de l’herència als hereus i legitimaris és el desheretament. Malgrat l’obligació inicial de deixar una part de l’herència als legitimaris,el Codi Civil de Catalunya preveu unes causes taxades que permeten excloure als legitimaris el seu dret. En definitiva, desheretar a un fill de tot dret successori.

El desheretament s’ha d’indicar expressament al testament  només pot fer-se per unes causes taxades que, en resum, són les següents:

  • El maltractament greu al progenitor
  • La denegació de donar aliments al pare o al cònjuge quan hi havia obligació legal de fer-ho
  • Haver estat condemnat per sentència ferma d’un delicte contra la persona que fa el testament
  • I el cas més habitual: l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el testador i el legitimari (sempre i quan sigui per causa exclusiva del legitimari)

El cert és que el testador farà aquesta manifestació expressa en el testament i, en conseqüència, es produeix l’exclusió del legitimari de qualsevol dret successori. Una qüestió que, malgrat la facilitat d’incloure la clàusula en el testament, no estarà exempta de polèmica. Si el legitimari creu que no es compleixen els casos taxats que la Llei permet, pot impugnar aquest desheretament que se li ha fet perquè sigui un jutjat qui el declari un desheretament injust.

Correspondrà a l’hereu acreditar que es compleix el supòsit al que va acollir-se el testador i, per tant, que com a hereu no té obligació de pagar la legítima. I, en aquest àmbit, cal tenir en compte que la prova, d’acord amb les previsions del Codi Civil de Catalunya, no podrà ser només a base d’indicis; la prova sobre aquesta qüestió haurà de ser, per mandat legal, suficient i clara. Si no pot acreditar-se la concurrència de la causa, el jutge declararà que es produeix un supòsit de desheretament injust i, per tant, que el fill – legitimari té dret a la corresponent legítima.

Recommended Posts

Leave a Comment


*

testamentrendiment
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén