El nomenament de tutor

Home / Civil / El nomenament de tutor

El nomenament de tutor

In Civil

Sovint hi ha força confusions en relació a la designació de tutors, el seu nomenament, el procés com ha de fer-se, etc. En aquest article destriarem aquests conceptes i, sobretot, entrarem en el procés i els passos per a un nomenament eficaç.

En primer lloc, cal dir que només hi pot haver nomenament de tutor (o qualsevol altre institució tutelar: curador, administrador patrimonial, etc.) si la persona sobre la que es pretén el nomenament és menor d’edat o, si és major d’edat, té la incapacitat judicialment declarada. Una de les primeres confusions que es produeix és intentar nomenar a un tutor, sense abans haver tramitat el corresponent procediment d’incapacitació.

Però junt amb aquesta confusió hi ha la relativa a pensar que és suficient fer el nomenament en un testament. En el testament els pares d’una persona poden designar, proposar, excloure o establir un ordre de possibles tutors, però no nomenar i donar possessió del càrrec, que és una competència que correspon exclusivament al Jutge. Aquesta és una expressió de la voluntat que forma part de les manifestacions que poden incloure’s en un testament i que, per descomptat, un jutge tindrà en compte amb el conjunt de la prova. Però el nomenament formal d’un tutor amb tots els efectes legals perquè aquella persona pugui representar a una altra l’ha de fer un jutge en el sí d’un procediment judicial.

El nomenament de tutor pot ser en el propi procediment d’incapacitació que demani no només aquesta declaració relativa a l’estat civil, sinó, també, que enlloc que es prorrogui o rehabiliti la pàtria potestat als pares, es resolgui el nomenament d’un tutor. O, d’altra banda, també, el nomenament judicial pot produir-se en un procediment de jurisdicció voluntària quan, existint declaració d’incapacitat prèvia, per fets nous, ara calgui resoldre aquest nomenament; aquest és el cas més habitual quan existia rehabilitació o pròrroga de la pàtria potestat i, morts els pares al cap dels anys, ara un germà, un parent o una entitat tutelar ha de fer-se càrrec de la tutela.

En ambdós casos, el Jutge ha de tenir en compte les designacions i manifestacions dels familiars més propers a l’hora de fer aquest nomenament. Ho fa a través del tràmit d’audiència als parents i, en el cas que els pares de la persona no siguin vius, la manera de fer-ho és consultant si alguna indicació en aquest sentit van fixar en el seu testament. També el jutge consulta, si existeix, el document d’autotutela que hagi pogut fer la pròpia persona: una escriptura atorgada davant el Notari per la pròpia persona amb anterioritat indicant els nomenaments que proposa pel cas que pogués necessitar un tutor.

Amb tot, la petició al jutjat a qui correspondrà el nomenament ha d’acreditar la circumstància o de la minoria d’edat o de la incapacitació civil. I, passat aquest primer filtre, els documents, les propostes i l’opinió dels parents més pròxims que, junt amb l’informe del Ministeri Fiscal, donaran lloc a la resolució judicial que dicti formalment el nomenament i constitueixi la tutela.

Recommended Posts

Leave a Comment


*

15431307-acusado-criticar-una-mano-en-el-acusado-una-persona18087650-una-persona-que-est-haciendo-un-pago-con-un-billete-de--50
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén