Esterilització de les persones incapacitades

Un dels instruments més desconeguts en el món de la incapacitació i la discapacitat és la possibilitat de sol·licitar autorització judicial per a l’esterilització de les persones que han estat incapacitades judicialment; persones que, per les seves pròpies limitacions en la cura personal, és evident que no poden estar preparades per assumir ni el procés d’embaràs, ni la responsabilitat que suposa la paternitat, la maternitat o la criança i educació d’un fill.

La sol·licitud d’autorització per esterilització de persones incapacitades judicialment es tramita a través dels procediments anomenats de jurisdicció voluntària. Els actes de jurisdicció voluntària, són aquells supòsits en que la Llei exigeix la intervenció de l’autoritat judicial per declarar o constituir una relació jurídica, per autentificar un fet o, per autoritzar un acte.

El primer requisit i fonament és que les persones sobre les que es sol·licita l’esterilització han d’estar prèviament incapacitades judicialment per sentència que ja sigui ferma. En aquesta sentència d’incapacitat ha de quedar clar que hi ha una absència de la capacitat d’autonomia i d’iniciativa pròpia i que  es deficiències que pateix la persona li impedeixen comprendre els aspectes bàsics de la sexualitat.

A partir d’aquí, aquest procés per obtenir l’autorització judicial pot ser iniciat pels seus representants legals: és a dir, els pares que tingui la pàtria potestat rehabilitada o prorrogada o, en defecte d’aquests, els tutors. En cap cas, el Ministeri Fiscal promou aquests procediments, ja que no n’està legitimat.

Per justificar la petició, els pares o tutor que la promogui ha de fonamentar-la en els informes dels especialistes, que són de psicòlegs i ginecòlegs o uròlegs, que es refereixen tant a la condició psíquica, com a les circumstàncies que puguin aconsellar o desaconsellar la intervenció d’esterilització. Així mateix, en els informes es detalla si la deficiència de l’incapaç és greu o no, si podria assumir la maternitat o no, i els efectes de la seva salut derivats d’aquesta intervenció.

Val la pena assenyalar que aquests processos són iniciats més per prevenir casos de maternitat, que no pas de paternitat. L’autorització judicial està prevista per ambdós casos, però és evident la complexitat de la situació és molt més agreujada en les dones, que en els homes.

Formulada la petició i acreditat el vist-i-plau dels especialistes en la matèria, a partir d’aquí, sí que es produeix la intervenció del Ministeri Fiscal que emet un dictamen, que pot coincidir o no amb la petició formulada. És important destacar que els informes tant del Fiscal, com els aportats amb la demanda inicial no són vinculants pel Jutge i, per tant, el Jutge finalment resoldrà conforme el seu criteri, tot i que, evidentment, haurà de justificar i fonamentar la seva valoració. Per pronunciar-se sobre la resolució de l’assumpte, el Jutge també recorrerà als tràmits de l’exploració judicial i forense que li permetin formar el seu propi criteri per pronunciar-se sobre la petició que es formula.

Només quan s’obtingui la resolució judicial favorable a l’esterilització i aquesta sigui ferma, es podrà procedir a practicar la intervenció quirúrgica. En aquest sentit, és essencial esmentar que qualsevol esterilització a una persona sense el seu consentiment, és un delicte conforme el Codi Penal vigent i és per aquest motiu que cal obtenir prèviament l’autorització judicial perquè aquesta intervenció passi a ser vàlida i eximida de responsabilitat penal.