Injúries, calúmnies, dret a l’honor i llibertat d’expressió

Home / Civil / Injúries, calúmnies, dret a l’honor i llibertat d’expressió

Injúries, calúmnies, dret a l’honor i llibertat d’expressió

Internet ofereix la possibilitat d’expressar-se lliurement i, fins i tot, que sense necessitat de molts recursos, determinades opinions tinguin una gran difusió i ressò. Això no està exempt de polèmiques i més d’un cop el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem han intervingut per fixar els límits que cal tenir presents en el xoc de drets que es produeix entre, d’una banda, la llibertat d’expressió i, d’altra, el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

En aquest sentit i com a primera premissa cal tenir en compte que la llibertat d’expressió no inclou ni l’insult, ni les injúries amb finalitat de menyspreu. La llibertat d’expressió inclou la crítica, fins i tot aquella que pot arribar a ser molesta, però, en cap cas, pot ser una crítica injuriosa. Una qüestió gens fàcil, però que més d’un cop el Tribunal Constitucional ha aconseguit desxifrar a través d’un plantejament molt clar: tindran consideració de vexatòries les opinions innecessàries per a la finalitat del missatge que es pretén comunicar.

És especialment interessant en aquest sentit una sentència del Tribunal Suprem de 25 de febrer del 2009 que determina que la llibertat d’expressió no és només una manifestació de pensaments i idees, sinó que pot incloure la crítica de la conducta dels altres, fins i tot quan pot ser que molesti a aquell contra qui es dirigeix. Però aquesta crítica no pot donar lloc a frases i expressions ultratjants i ofensives que no tinguin relació amb les idees i opinions que s’exposen i, per tant, esdevinguin innecessàries.

En definitiva, el dret a l’honor actua com a límit a la llibertat d’expressió i atemptar contra ell pot suposar, fins i tot, haver de respondre penalment per injúries (acció o expressió que lesiona la dignitat d’una altra persona perjudicant la seva fama) o calúmnies (quan s’imputa a algú un delicte coneixent de la falsedat d’aquesta imputació o menystenint totalment el respecte a la veritat).

D’aquests delictes en pot arribar a respondre penalment no només l’autor, sinó també el mitjà informatiu a través dels quals es faci difusió de la calúmnia o injúria. Això sí, però, la persona ofesa ha d’interposar la querella corresponent perquè no són delictes que es puguin perseguir d’ofici. Sigui per aconseguir la indemnització corresponent per al rescabalament dels danys i perjudicis patits, sigui per aconseguir algun tipus d’acció reparatòria (per exemple, la publicació de la sentència o la publicació d’una rectificació pública) o sigui, en el seu cas, per perseguir penalment els fets si fins i tot són constitutius de delicte, la persona ofesa ha d’iniciar la corresponent acció judicial.

Recommended Posts

Leave a Comment


*

33150197-3d-gente-blanca-con-la-ambulancia-que-cuidan-a-un-motorista-ha-sufrido-un-accidente-aislado-fondo-bl21697479-ilustracion-3d-de-trabajador-de-la-construccion-caido-de-la-escalera-en-la-representacion-3d-de-trab
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén