LA DETENCIÓ

La detenció és una mesura breu i temporal a disposició de l’autoritat o la policia judicial per existir elements que vinculen a una persona amb la possible comissió d’un delicte. La seva finalitat és posar a disposició judicial aquella persona i serà el jutge qui decidirà sobre si la torna a posar en llibertat o no.

Des del moment en què una persona és detinguda, el cos policial que executi aquesta detenció ha d’informar al detingut dels seus drets i el motiu pel que se’l deté. Tot això de forma clara i comprensible i, també en aquest acte, els agents preguntaran al detingut si vol designar un advocat i si vol que s’informi de la detenció a alguna persona.

Amb caràcter general, aquesta detenció té un termini màxim de 72 hores des de la detenció fins que es posi al detingut a disposició de l’autoritat judicial. En aquest termini, el detingut podrà o no prestar declaració davant de la policia, però si ho fa, sempre haurà de ser assistit pel seu advocat. Posteriorment, tornarà a tenir l’oportunitat de prestar o no declaració, però ja serà davant del jutge o tribunal que ha de decidir sobre la seva posada en llibertat o no.

Són molts els drets que assisteixen al detingut en tot aquest procés i estan recollits a l’article 520.2 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Dret a guardar silenci i no declarar o no contestar algunes preguntes; dret a no declarar contra un mateix i no confessar-se culpable; dret a accedir als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la legalitat de la detenció; dret a que es posi en coneixement d’un familiar o persona que es desitgi la detenció i el lloc de custodia on estigui en cada moment; dret a ser visitat per un metge forense; etc.

En tot cas, dins del capítol de recomanacions bàsiques en aquests casos, cal tenir present algunes premisses importants. Com ja hem dit, no existeix obligació de declarar davant la policia. Es bo valorar què fer en aquests casos amb l’advocat que assisteix al detingut. I, en tot cas, preferible no declarar fins que no es tingui un ple coneixement de l’atestat i les diligències practicades. Sovint la pràctica evidencia que a la comissaria de policia això no acaba sent del tot possible, però, en canvi, un cop el detingut és traslladat davant del Jutge, l’advocat tindrà accés previ a aquestes diligències i, per tant, pot resultar molt més encertat valorar aleshores tant si declarar o no, com el contingut de la declaració.