La incapacitat permanent: concepte i pensió

Home / Laboral / La incapacitat permanent: concepte i pensió

La incapacitat permanent: concepte i pensió

La incapacitat permanent es defineix com la situació del treballador que, després d’haver estat sotmès a un tractament mèdic i haver estat donat d’alta mèdicament, presenta reduccions anatòmiques  o funcionals que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral, donant lloc a diferents graus d’incapacitat. Vegem quins tipus d’incapacitats es preveuen i com es defineixen.

D’entrada remarcar que tot i que com ja s’ha dit a l’inici, la incapacitat permanent es defineix com aquella situació en que, un cop s’ha produït l’alta mèdica, i no hi ha altra possibilitat terapèutica, sent que les lesions o patologies limiten al treballador per al desenvolupament de la seva feina o de qualsevol activitat remunerada, cal incidir també en que impedeix la qualificació d’incapacitat permanent aquelles situacions en que es pugui preveure possibilitat de recuperació de la capacitat laboral de l’invàlid, si aquesta possibilitat s’estima com a incerta o a llarg termini.

Passem a veure quins graus d’incapacitat es preveuen:

  • Incapacitat permanent parcial per a la professió habitual.
  • Incapacitat permanent total per a la professió habitual.
  • Incapacitat permanent absoluta per a tot treball.
  • Gran invalidesa.

La incapacitat permanent parcial, és la que, sense arribar al grau de la total, ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el rendiment normal per a la seva professió sense impedir-li altres tasques fonamentals de la mateixa.

La quantia de la prestació és una indemnització a tant alçat corresponent a 24 mensualitats de la base reguladora que va servir per al càlcul de la incapacitat temporal, és a dir la base reguladora del mes anterior a la baixa laboral.

La incapacitat permanent total, és la que inhabilita al treballador per a la realització de totes o de les tasques fonamentals de la seva professió sempre que pugui dedicar-se a una altra diferent.

La quantia a percebre és del 55% de la base reguladora, que es pot incrementar un 20% quan el pensionista arriba als 55 anys d’edat sempre que no treballi.

La incapacitat permanent absoluta, és aquella que inhabilita per complert al treballador per a tota professió. la quantia de la prestació serà del 100% de la base reguladora i aquesta queda exempta de l’IRPF.

La gran invalidesa, és la situació d’un treballador afectat d’incapacitat permanent i que, a conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessita l’assistència de tercera persona per a les activitats més essencials de la vida diària, com poden ser alimentar-se, vestir-se, la higiene, etc. La quantia a percebre és el 100% de la base reguladora, incrementant-se amb un complement. L’import del complement és el resultat de sumar el 45% de la base mínima de cotització vigent en el moment del fet causant i el 30% de la última base de cotització del treballador corresponent a la contingència de la que derivi la situació d’incapacitat permanent. En cap cas el complement podrà tenir un import inferior al 45% de la pensió percebuda sense el complement.

Recommended Posts

Leave a Comment


*

?????????????????????????????????????????????????????????????????????????discapacitat i prestacions
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén