La reducció de jornada i la concreció horària

És sabut que els treballadors tenen, d’acord amb la legislació laboral, el dret a la reducció de jornada. Ho podran sol·licitar aquells que tinguin al seu càrrec directe menors de dotze anys o una persona amb discapacitat física, psíquica o sensorial, que no desenvolupi una activitat retribuïda. Aquesta reducció horària, com no, anirà acompanyada de la corresponent reducció proporcional del salari, però el principal problema no s’esdevé en l’àmbit de la retribució, sinó en allò relatiu a la concreció de la nova jornada laboral.

En els últims temps s’ha parlat de l’anomenada “jornada a la carta” com el dret del treballador a escollir quina jornada vol fer. Però, alhora, no pot menystenir-se la consolidada facultat de l’empresa per organitzar el treball. És en la col·lisió d’aquests dos drets on es produeix el conflicte i són diversos els criteris, tant per empresa, com per treballador, a tenir en compte.

Cal començar indicant que el dret a exercitar la conciliació no és un dret absolut que passi per sobre de la facultat d’organitzar el treball a l’empresa. Cal negociar-lo, de bona fe, entre les dues parts. En línies generals podem assenyalar que el dret a la concreció horària del treballador és un dret que, no obstant, en cas d’abús de dret, inexistència de bona fe o manifest perjudici per l’empresa, podrà ser posat en dubte.

Les sentències comencen a estudiar a fons les necessitats del treballador i l’organització de l’empresa. S’exigeix prova suficient de les circumstàncies i la bona fe dels dos agents implicats. I, fins i tot, algunes sentències, han imposat indemnitzacions per danys morals en cas d’una negativa injustificada de la concreció horària.

En tot cas, existeix un procediment especial a la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social per resoldre aquesta controvèrsia. És per aquest motiu que un bon assessorament en la matèria, tant si és l’empresa, com si és el treballador, és més que necessari per afrontar no només aquest conflicte de drets, sinó l’estratègia i defensa que cas per cas s’ha de fer.