L’aval a un deutor

Avalar a un deutor en les seves obligacions amb un tercer (el creditor) és un dels actes jurídics més antics, però que no per això deixats d’usar en els nostres dies. Tot el contrari: les múltiples garanties que han exigit bancs i caixes a l’hora de demanar préstecs hipotecaris o personals fan que els avals siguin encara avui d’allò més habituals. En aquest article mirarem d’explicar la transcendència d’aquesta decisió que, malgrat la bona voluntat i les relacions personals que hi pugui haver entre deutor i avalista, pot situar-nos en una difícil situació.

En última instància, avalar a algú (o convertir-se en fiador d’algú) vol dir assumir el pagament del deute en cas que el deutor no pagui. Aquesta assumpció de deute pot suposar avalar menys del que es deu o igual al que es deu, però no més. I, de fet, hi ha uns quants drets que emparen l’avalista en aquesta acció, però que sovint (i especialment en el cas de bancs i entitats de crèdit) s’acaba fixant al contracte que s’exclouen aquests beneficis:

• El dret a l’ordre: i, per tant, que s’haurà de reclamar als avalistes per l’ordre que s’hagi establerts si són diversos.
• El dret a la divisió: i, per tant, que es reparteixi la quantitat a pagar entre tots els fiadors que hi hagi.
• El dret d’exclusió: i, per tant, el dret assenyalar béns del deutor que responguin del deute abans que l’avalista.

Però si aquests drets s’han exclòs al contracte d’aval com acostuma a ser normal, a l’avalista li tocarà assumir el pagament com si d’un deute propi es tractés, sens perjudici del dret de repetició contra el deutor principal que pugui tenir en el seu cas.

La situació d’avalista no és còmode i, per tant, cal tenir en compte els supòsits en que aquest aval s’extingeix. En primer lloc i sense cap mena de dubte, pel pagament del deute per part del deutor principal. Però algunes situacions anòmales que no hagin comptat amb el consentiment de l’avalista poden ajudar alliberar-lo de la seva obligació. Així, d’una banda, tenim aquells casos en que s’ha prorrogat el termini del deute sense el consentiment de l’avalista; o, d’altra, quan hi ha diversos avalistes i s’ha alliberat a un fiador sense el consentiment dels altres.

El risc de l’aval no és altre que, com tota obligació personal, suposa respondre de l’obligació amb els béns passats, presents i futurs. I, així mateix, també, que la condició d’avalista arribi a passar als hereus d’aquest, en cas de defunció i que no es renunciï a l’herència o s’accepti aquesta a benefici d’inventari.