Les despeses extraordinàries i com gestionar-les en un divorci

In Civil

Una de les principals qüestions que generen controvèrsia en el marc dels divorcis, la pensió d’aliments i les custòdies és la relativa a les despeses extraordinàries. Un cop més, un divorci fàcil o amb un conveni de tràmit, pot acabar suposant, a la llarga, molts mal de caps si això no està degudament resolt. En aquest article farem una aproximació a quines són, com es decideixen i com reclamar-les, si és el cas.

En el moment de concretar-se les mesures que regiran en el divorci amb fills es fixa una pensió d’aliments. Aquesta, sota aquells paràmetres de les despeses i els fills i la capacitat econòmica de qui l’ha de pagar, es fixa amb una quantitat mensual que ha de servir per cobrir les despeses ordinàries: aquelles que tenen la condició de regulars i habituals (alimentació, educació, roba, etc.).

La resta de despeses són considerades despeses extraordinàries i, a no ser que el conveni acordi algun altre repartiment, els dos progenitors les han de pagar per meitats.

La millor manera d’evitar conflictes és fixar al conveni quines seran les despeses extraordinàries i d’aquí aquelles expressions habituals en convenis de divorci que recullen que es consideraran com a tals les despeses sanitàries no cobertes per la Seguretat Social, les activitats extraescolars, la formació acadèmica extraoficial (per exemple, idiomes), les vacances o convivències escolars, etc. En definitiva, venen a ser aquelles que s’escapen d’una previsió ordinària, usual o comuna.

Per tant, d’aquí la importància que el conveni regulador determini bé quines són despeses ordinàries (i que queden dins la pensió d’aliments) i quines extraordinàries (que s’han de pagar per meitats). En cas contrari, haurem de recorre a l’autoritat judicial perquè resolgui una primera qüestió: la condició d’ordinària o extraordinària d’una determinada despesa; amb la conseqüent ineficàcia si comparem el cost de la despesa concreta i el cost que pot suposar un procediment judicial.

Trobada la manera de resoldre la controvèrsia sobre quines són ordinàries i quines extraordinàries, hi ha la qüestió relativa a quan i com es poden produir les extraordinàries que s’han de pagar, com a norma general, per meitats. Les despeses extraordinàries s’han d’acordar de mutu acord entre els dos progenitors. I, per tant, això a la pràctica vol dir que el cònjuge que pretén la despesa l’ha de comunicar a l’altre, l’altre autoritzar-la i, si s’ha autoritzat, no hi ha obstacle per reclamar-la fins i tot judicialment i amb la condemna al progenitor que no pagui d’haver de satisfer les costes que hagi tingut la part reclamant per haver d’acudir al procés judicial.

I heus aquí la importància que al conveni estigui ben resolta la qüestió o que, sinó, en tot cas, quedi per escrit el procediment i la manera que s’ha d’entendre que existeix el consentiment mutu a aquella determinada despesa. La reclamació de les despeses extraordinàries s’ha de fer en l’àmbit d’un procediment d’execució de sentència i, perquè aquest operi amb tota la seva eficàcia, no pot existir cap dubte que aquelles que es reclamen són despeses extraordinàries (perquè el conveni així ho especifica o per la seva condició més que evident) i que s’han adoptat de mutu acord o seguint el procediment fixat al conveni. En cas contrari, el jutge podria no donar la raó a qui pretengui reclamar-les un cop ja les ha adoptat unilateralment una de les parts i s’evidencia que o no eren extraordinàries, o no eren necessàries o, malgrat ser-ho, no eren consentides per l’altre cònjuge.

Recommended Posts

Leave a Comment


*

10223476-autos-de-juguete-en-accidente-sobre-un-fondo-blanco33150197-3d-gente-blanca-con-la-ambulancia-que-cuidan-a-un-motorista-ha-sufrido-un-accidente-aislado-fondo-bl
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén