PIMES, EMPRESES I RECLAMACIONS PER SWAPS, CLÀUSULES SÒL I PRODUCTES FINANCERS COMPLEXOS
La línia oberta és encara molt fràgil, però allò que ja donem per fet en el cas de les clàusules sòl per a particulars, comença a implantar-se jurisprudencialment també favor de les empreses.
Tenim l’honor de tenir la primera sentència a Barcelona ciutat que treu les clàusules sòl no només a una empresa, sinó a una empresa promotora immobiliària. I és que, de fet, fa temps que insistim que allò que ha servit per als particulars en matèria de contractació bancària (falta d’informació suficient, productes financers complexos, inexistència de reciprocitat en les prestacions, etc.) també ha de ser aplicable a les petites i mitjanes empreses.
En matèria de clàusules sòl, amb la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sense cap mena de dubte, si la clàusula sòl es declara nul·la, ho serà des que es va signar i, per tant, suposarà recuperar tots els diners cobrats indegudament pel banc des de l’inici del préstec. Ara, el cavall de batalla a totes les Audiències Provincials d’Espanya és si les empreses també són víctimes d’aquest producte bancari que limitava l’interès variable dels préstecs. Comencen a sortir sentències que apunten a corregir el pronunciament que va fer el Tribunal Suprem amb el cas d’una farmacèutica. Quina ironia: si la farmacèutica hagués comprat un pis en l’àmbit particular, com a consumidora li hagueren tret la clàusula sòl; quan, en canvi, va comprar un local pel seu negoci, representa que és una professional i empresària, una experta financera i, malgrat parlem de la mateixa persona, no li són aplicables les proteccions legals que es donen als consumidors. Sens dubte aquesta és una sentència desafortunada i que els nous casos no tardaran a convertir-la en la primera anècdota d’aquell llarg procés.
Diem primera anècdota perquè ja en matèria de swaps el Tribunal Suprem està donant la raó a empreses que van adquirir bons sense estar suficientment informades. Anul·la sense complexos les sentències de les Audiències Provincials que li han arribat favorables al banc. En aquest àmbit dels swaps, el Suprem és clar i fixa amb rotunditat que no n’hi ha prou amb la mera explicació genèrica del producte; el banc ha d’esforçar-se per complir amb les seves obligacions per més que una empresa tingui rellevància en el tràfic mercantil. En definitiva, el Suprem exigeix que s’hagi informat al client (sigui particular o sigui empresa) de forma clara i advertint dels riscos amb antelació suficient.
Si es consolida la jurisprudència del Tribunal Suprem en matèria de swaps i empreses, comença a ser inevitable que es doni la volta als pronunciaments en matèria de clàusules sòl i empreses. I, ara més que mai, amb la retroactivitat de les clàusules sòl a l’inici del préstec ja sentenciada, per a una empresa pot acabar sent vital no només reclamar, sinó recuperar tots aquells diners pagats de més per una condició incorporada a la seva hipoteca que mai hagués hagut d’existir.
