Prevaricar o malversar per inducció, sense necessitat de ser funcionari
S’ha dictat una sentència important del Tribunal Suprem (Sala segona, sentència de 26 d’abril del 2016) en relació als pagaments a un exconseller canari amb fons públics de l’Ajuntament d’Arrecife i l’empresa Insular d’Aigües de Lanzarote (INALSA) i a canvi de suposats serveis d’assessorament que en realitat mai es van dur a terme.
La sentència rebutja l’argument de la defensa que al·legava que no concorria la condició de funcionari o autoritat i, per tant, no podia ser autor dels delictes de prevaricació i malversació de fons públics perquè aquests només poden atribuir-se a qui ostenti aquesta condició. En definitiva, la sentència manté i consolida la jurisprudència que el subjecte que no és funcionari pot ser partícip d’aquests delictes comesos per funcionaris com a inductor o cooperador necessari. És a dir, se’l condemna com a inductor de resolucions arbitràries dictades pels que sí que eren funcionaris públics.
En aquest sentit, la sentència declara provada l’ascendència sobre els altres acusats i la influència que va exercir sobre aquests perquè nasquessin unes resolucions que mai haguessin tingut el sentit arbitrari i fora de la Llei que van tenir de no ser per la instigació que es va produir sobre els funcionaris.