Progenitors separats i fills menors, la importància de fer testament

Home / Civil / Progenitors separats i fills menors, la importància de fer testament

Progenitors separats i fills menors, la importància de fer testament

In Civil

Com hem indicat en altres articles, fer testament és molt important, però aquesta importància es magnifica quan existeixen fills menors d’edat i els progenitors estan separats i/o divorciats.

Què passa si res es preveu en testament o si no s’ha fet testament? En cas de defunció d’un dels progenitors amb fills menors, si el difunt no ha previst res en testament o no ha fet testament, serà el progenitor supervivent qui gestioni tots els tràmits legals en nom dels fills i qui gestioni l’herència dels menors fins a la majoria d’edat dels mateixos, amb independència de si el progenitor supervivent tenia atribuïda la guarda custòdia o no, doncs, en cas de mort d’un dels progenitors, en principi, la guarda i custòdia i pàtria potestat queda atribuïda al progenitor supervivent, excepte per motius molt excepcionals amb resolució judicial que ho indiqui.

A la pràctica, això suposa que, si per exemple, el progenitor patern mor sent propietari d’un immoble, li correspondrà a la mare, després d’acceptar l’herència en nom dels menors (ja sigui com hereus, legataris o legitimaris), decidir, sense comptar amb ningú més, què fer amb la propietat fins que els fills siguin majors d’edat: decidir llogar el pis, a qui li lloga, la renda de lloguer, decidir qui viu al pis o, fins i tot, traslladar-se a viure; i, en cas que el progenitor difunt mori deixant diners, serà el progenitor supervivent qui decideixi els moviments d’aquells diners, sota l’argument d’atendre les necessitats dels menors.

Però és possible evitar que el progenitor supervivent gestioni l’herència dels fills menors? la resposta ha de ser afirmativa, tot i que requereix que el progenitor hagi fet testament i designi, expressament, a la persona que vol que exerceixi l’administració dels béns que els menors puguin rebre en herència del testador, fins que aquests siguin majors d’edat. Fins i tot, es pot preveure designar varies persones de forma subsidiària, pel cas que la designada en primer lloc no vulgui o no pugui assumir el càrrec, podent imposar pautes de gestió i administració a la persona designada. Tot i així, la redacció de les clàusules del testament, però, han de ser molt clares i precises per evitar qualsevol interpretació errònia que pugui implicar discussió judicial sobre l’execució del testament.

Fer aquesta previsió, a la pràctica, suposa que, a la mort del progenitor, els fils menors d’edat heretaran, però les facultats d’administració no les exercirà el progenitor supervivent sinó la persona que s’hagi designat en testament, evitant així que el progenitor supervivent pugui administrar, al seu arbitri, els béns heretats pels menors.

Així, doncs, tornant al principi d’aquest article, no només és important fer testament sinó preveure les possibles conseqüències en cas d’existir, en el moment de la mort, fills menors d’edat i els progenitors estar separats i/o divorciats.

Recommended Posts

Leave a Comment


*

competenciadesheretar
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén