Què fer si el meu deutor fa concurs?
na de les pitjors frases que podem sentir d’un deutor és: ‘hem presentat concurs de creditors’ o, també, la versió també no menyspreable de ‘hem presentat preconcurs’. Què són el concurs i el preconcurs? Com m’afecten i quines són les millors accions a executar? En aquest article us donem unes primeres pautes.
En primer lloc, cal situar-nos en l’àmbit del concurs de creditors. Les societats que no puguin fer front als seus pagaments o es trobin en situació d’insolvència, tenen l’obligació de presentar la sol·licitud voluntària de concurs de creditors.
Com que no podem evitar que un deutor presenti concurs de creditors si realment es troba en aquesta situació, cal saber com actuar i desfer alguns falsos mites.
El primer és que la sol·licitud de concurs no declara el concurs. La situació formal de concurs de creditors s’ha de declarar amb una resolució del jutjat. Per tant, perfectament pot passar que el concurs no estigui ben presentat, tingui algun defecte o sigui “víctima” de la lentitud dels jutjats. Mentre no hi hagi interlocutòria judicial declarant el concurs i nomenant administrador concursal (una resolució que el nostre deutor no hauria de tenir cap problema a ensenyar-nos perquè s’acabarà publicant al BOE), no hi ha concurs de creditors.
Davant del concurs ja declarat tenim dues opcions: comunicar el crèdit o personar-nos al concurs.
L’escenari més senzill (i necessari) és comunicar el crèdit a l’administrador concursal. Això pot ser en base a la comunicació que rebem d’ell mateix requerint-nos per fer-ho o, en tot cas (i cal estar alerta), en el termini d’un mes des que surti publicat al BOE l’anunci del concurs de creditors. Comunicar el crèdit formalment és irrenunciable per assegurar-nos que, sigui quin sigui el futur de la societat concursada, el nostre crèdit aparegui i puguem optar a cobrar-lo (encara que sigui una part o complet o bé sigui d’un sol cop o en diferents pagaments fraccionats).
El següent estadi, però, ja és la decisió de si cal personar-nos o no al concurs de creditors. Això a la pràctica es tradueix en comparèixer a les actuacions judicials, poder accedir a tota la documentació, intervenir com a part a les diferents fases de la tramitació, etc.
És una qüestió més complicada. Sens dubte, seria la millor opció per poder controlar el nostre crèdit, però es una opció que suposa costos i dedicació a l’expedient judicial. En aquest escenari, investigar mínimament la societat deutora, les informacions dipositades al Registre Mercantil, els seus comptes anuals i els seus òrgans socials ens pot donar un primer diagnòstic de la idoneïtat de personar-nos. És evident que si volem participar des de la primera línia de tota la tramitació concursal i disposar del pla de liquidació o, en un altre cas, tenim indicis per poder declarar el concurs culpable i que del deute social en respongui també l’administrador de la societat personalment, val la pena personar-se i treballar per assegurar el cobrament del nostre deute.
Finalment, una qüestió que apuntàvem al començament i que no podem deixar pendent. La presentació del preconcurs. Sovint, del nostre deutor sentim tant la frase de “he presentat un concurs de creditors”, com la de “estic (o he presentat) en situació de preconcurs”.
Tota vegada que la presentació del concurs de creditors no és fàcil, requereix de molta documentació, preparació i definició d’estratègia processal, etc, la Llei preveu un termini que permeti a l’administrador de la societat salvar el curtíssim termini que té per presentar la sol·licitud voluntària de concurs.
En aquest sentit, per evitar els efectes perjudicials d’una presentació tardana del concurs, la societat deutora pot presentar un preconcurs que li confereix, d’una banda, temps per negociar amb els creditors i, d’altra, temps per preparar la presentació formal del concurs. Durant aquest període de temps (que nomes pot durar 3 mesos), no existeix formalment concurs de creditors. No obstant, cal estar alerta de dues qüestions fonamentals: d’una banda, les negociacions que es puguin esdevenir per a l’articulació d’una possible proposta anticipada de conveni que es presentaria mb la sol·licitud de concurs; d’altra i, en tot cas, que el deutor compleixi el termini fixat i que, dins d’aquests 3 mesos dels que disposa, acabi presentant o no la sol·licitud de concurs de creditors.
Aquests són, en definitiva, alguns dels punts a tenir en compte davant d’un deutor i una situació de concurs de creditors. Per descomptat, no ho són tots i la complexitat del tema requereix, en cada cas, un estudi a fons i un assessorament que contempli tant tots els escenaris possibles, com la identificació de l’òptim per defensar el nostre dret a cobrar.
