Últimes novetats sobre el retorn de les despeses de la hipoteca

La sentència del Tribunal Suprem de 16 d’octubre d’aquest any ha dictaminat que ha de ser el banc qui pagui l’impost sobre actes jurídics documentats que es deriva de l’escriptura de la hipoteca.

Quan anteriorment hem parlat de les despeses de la hipoteca i la possibilitat de recuperar-les, ens referim al fet que per constituir el préstec hipotecari cal fer una escriptura davant de Notari  (diferent a la pròpia escriptura de compravenda), cal inscriure aquesta escriptura del préstec al Registre de la Propietat i, abans, liquidar l’impost d’actes jurídics documentats que genera aquest préstec hipotecari.

Fins al moment, són diverses les sentències que s’han anat produint sobre aquest tema de la reclamació de les despeses de la hipoteca. Moltes d’elles contradictòries o dispars, però era evident que el principal cost o despesa de la hipoteca que tenia el client era, precisament, l’impost sobre el capital que li era concedit en préstec. Un impost que es paga perquè el préstec hipotecari s’inscriu al Registre de la Propietat. Però, heus aquí la controvèrsia, s’inscriu en benefici del banc (qui ostenta el crèdit hipotecari) i, per tant, s’havia començat a obrir el camí jurisprudencial perquè fos el banc qui assumís aquesta despesa.

Fins al moment, també, bona part d’aquesta qüestió s’ha vingut resolent a les sales civils dels jutjats i tribunals. Aquelles que valoren si va existir o no una correcta comercialització de la hipoteca i un just repartiment de qui havia d’assumir aquestes despeses. I el cert és que, en termes generals, encara no hi havia un pronunciament clar i ferm sobre qui havia de pagar les despeses de la hipoteca.

La sentència que és notícia aquests últims dies ho deixa ben clar: la llei de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats fixa que el subjecte passiu de l’impost (qui ha de pagar l’impost) és l’entitat bancària que deixa els diners (ella és la beneficiària del préstec, de la seva inscripció al registre de la propietat, etc.); aquesta és la interpretació que fa la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem. I això fa que, automàticament, la despesa més gran de les diferents despeses de la hipoteca (estem parlant d’1,5% del préstec hipotecari concedit), també es pugui reclamar al banc (i no l’ha de suportar el client com ha passat fins ara).

Alhora que sortia la sentència, però, el Tribunal Suprem, conscient de la transcendència de la mateixa i del gir radical en els seus pronunciaments anteriors que això suposava, ha decidit deixar com un cas aïllat la sentència que ha estat notícia. Ha derivat a una reunió del Ple del Suprem (i no a la decisió de la Sala Contenciosa-Administrativa) la decisió final del Suprem sobre aquesta controvèrsia.

La sentència que ha estat notícia continua deixant incerteses: en primer lloc, si té efectes retroactius o no; en segon lloc, si s’obre una via tributària o no per reclamar els impostos (i que sigui l’Agència Tributària qui torni els diners al contribuent i els reclami al banc); també si l’actuació dels bancs és abusiva o no i, per tant, si pot reclamar-se en tots els casos perquè malgrat el pas del temps no hauria prescrit cap acció; etcètera. I, ara també, l’existència d’un futur Ple del Suprem que abordi aquesta qüestió, manté encara l’horitzó d’incertesa a curt termini.

Des de Boadella Esteve advocats aconsellem als nostres clients i lectors del bloc que comencin a recopilar la documentació dels seus préstecs hipotecaris i les despeses i impostos que van assumir per la constitució del préstec. I també que s’assessorin amb nosaltres en els dubtes que tinguin en aquesta qüestió.

Tant bon punt existeixin novetats en ferm sobre la resolució d’aquest assumpte, seguirem informant per, si finalment s’imposa la tesi que creiem justa a favor dels particulars, articular la defensa i via legal perquè els nostres clients puguin recuperar aquestes despeses de la hipoteca.