Ultraactivitat dels convenis col·lectius
En primer lloc entenem necessari fer una breu explicació del que és la ultraactivitat dels convenis col·lectius, quelcom del que recentment se n’ha sentit molt a parlar.
Aquesta consisteix, bàsicament, en el manteniment de la vigència d’un conveni col·lectiu, ja denunciat i vençut, mentre no se’n signa un de nou.
Farem referència també a què significa denunciar un conveni col·lectiu, cosa que no és altra que una proposta de revisió del mateix. Aquesta proposta de revisió (denúncia) te uns terminis per anunciar-se i uns passos a seguir, també regulats en el text del conveni.
Fins a la Llei 3/3012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, va modificar l’article 86.3 de l’Estatut dels Treballadors, un conveni denunciat i vençut continuava en vigor fins que no se signava un de nou.
En aquestes, la citada llei de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, va modificar l’article 86.3 de l’Estatut dels Treballadors, en el sentit de que transcorregut un any des de la denuncia d’un conveni, sense haver-se acordat un de nou o haver-se dictat laude arbitral, aquell perdia la seva vigència, i establint que arribat a aquest punt, s’hauria d’aplicar el conveni col·lectiu d’àmbit superior, excepte pacte en contrari de les parts negociadores sobre el manteniment de la seva vigència.
A més a més, a la regulació transitòria d’aquesta llei es va establir que els convenis col·lectius que ja estiguessin denunciats, el termini d’un any començava a computar-se a partir de l’entrada en vigor de la citada norma i per tant el passat dia 8 de juliol de 2013 van finalitzar la seva vigència molts convenis col·lectius.
Però arribat a aquest punt, s’ha dictat per la Sala Social de l’Audiència Nacional, la primera sentència a favor de la validesa de la clàusula, en la que la Sala estima que les condicions laborals dels treballadors plasmades en convenis col·lectius signats abans de l’aprovació de la reforma laboral (Llei 3/2012, de 6 de juliol), tenen vigència més enllà de l’any que estableix la norma per a que expirin.
En aquest sentit, entén l’Audiència que el període d’un any introduït a la reforma laboral, no pot aplicar-se sense més, de forma inflexible, sinó que s’ha d’estudiar la voluntat de les parts a l’hora d’aplicar la ultraactivitat, i això vol dir, la vigència de les condicions laborals pactades més enllà del període fixat. És a dir, que la fi de la ultraactivitat no opera automàticament, sinó que queda supeditada a que no existeixi una previsió convencional (en el propi conveni) que disposi el contrari.
De totes maneres, continua obert el debat, encara sense pronunciament judicial al respecte, sobre què passarà en els casos en que no pugui operar la ultraactivitat d’un conveni, per no estar prevista en la norma convencional tal com s’ha explicat, el conveni quedi extingit no hi hagi conveni d’àmbit superior.
