Accidents de trànsit: qüestions bàsiques

Després d’un accident de trànsit cal tenir en compte tant els diferents terminis per a una futura reclamació, com algunes regles bàsiques i conceptes per assegurar-ne la viabilitat i l’obtenció de la màxima indemnització possible.

Un primer termini a tenir en compte és el de 7 dies, com a màxim, per comunicar el sinistre a la pròpia asseguradora. Però, més enllà d’aquest tràmit intern, en cas que l’accident no sigui responsabilitat nostre, per la reclamació dels danys i perjudicis que es derivin del mateix, la primera via i més ràpida és la denúncia per la via penal en el termini de 6 mesos.

La via penal permet, en primer lloc, evitar les actuals taxes judicials i, d’altra banda, també, la possibilitat de ser visitat pel metge forense adscrit al Jutjat perquè pugui emetre una valoració independent i objectiva de les lesions sofertes, la previsió de temps per a la seva curació i les seqüeles que puguin esdevenir-se.

No obstant, en molts casos, la via penal no és la via més efectiva quan el Jutjat considera que no hi ha il·lícit penal. Vol dir això que s’exclou la reclamació? No, pels danys i perjudicis derivats d’un accident del que no en som responsables, sempre quedarà la via civil. Aquí el termini màxim és, com a regla general, d’un any des de la data de l’accident, però, sempre que hi hagi un bon assessorament que analitzi el cas, es pot intentar retardar la presentació de la demanda tenint en compte no la data de l’accident, sinó la data en que s’obté la curació o l’objectivació i estabilització de les seqüeles.

En cap cas és bo esperar a l’últim moment per a la interposició d’aquestes reclamacions per accident de trànsit. Malgrat aquests terminis i l’aparent facilitat de posar una denúncia, per exemple, cal recorre a l’assessorament des del primer moment per fer front als múltiples dubtes que es poden esdevenir: s’ha d’assistir als controls mèdics de la companyia pròpia o de la companyia contrària? Quins documents o proves cal guardar i quins no? Quina és la quantia de la indemnització a la que es té dret? Quines proves cal preparar per defensar millor la pretensió en els casos en els que la culpa de l’altra no és clara i determinada?

En matèria d’accidents de trànsit, el catàleg d’indemnitzacions, supòsits concrets i casuístiques és molt divers, però en línies generals hi ha una sèrie de regles i conceptes que, més enllà dels terminis i les vies que hem indicat anteriorment, cal tenir en compte:

• Cobertures d’assistència jurídica a la pòlissa d’assegurança del vehicle. Molt sovint, les mateixes pòlisses de l’assegurança del vehicle, preveuen partides per suportar les despeses d’advocats, procuradors, taxes judicials, etc. Malgrat la pròpia companyia sovint ofereix els serveis d’un tramitador propi per gestionar el sinistre aplicant les regles i convenis entre companyies, designar un professional independent no té perquè suposar més costos. Tot el contrari. En alguns casos poden quedar coberts per la pòlissa o, en d’altres, l’alta indemnització obtinguda amb una reclamació sense condicionants, pot acabar resultant molt més beneficiosa.

• Danys corporals. La legislació actual compta amb un barem en matèria d’accidents de trànsit que, en funció de les lesions i seqüeles, permet fixar la indemnització aproximada a la que té dret la víctima o els seus familiars. Del barem i de la seva òptima interpretació i aplicació en resulten les indemnitzacions per la pèrdua d’ingressos durant els dies de baixa, pels dies de curació o, fins i tot, per les lesions permanents o els perjudicis estètics que puguin produir-se.

• Danys materials. La reclamació de danys de tipus material (roba, ulleres, despeses de desplaçament, despeses mèdiques, etc.) és un dels fronts que ofereix més controvèrsia i singularitats. Cal recordar que el responsable de l’accident té el deure d’indemnitzar la víctima amb tots aquells danys que s’hagin produït, però caldrà analitzar bé quins es poden vincular al sinistre i, especialment en els béns usats (inclòs el mateix cotxe amb el que hem tingut el sinistre), quina devaluació del seu valor se’ns pretén aplicar.

En definitiva, el tema relatiu a la reclamació dels danys i perjudicis per accident de trànsit, malgrat la seva quotidianitat i aparent senzillesa, amaga algunes qüestions tècniques que són claus i que, de no tenir-se en compte, poden posar en perill la nostra reclamació.