Bons convertibles del Banco Popular
El Tribunal Suprem s’ha pronunciat aquest estiu sobre aquest producte del Banc Popular en els mateixos termes que els productes de deute subordinat i participacions preferents: són un producte financer complex, el perfil dels compradors havia de ser el d’un expert i, per si això no fos prou, es van comercialitzar amb la simple entrega d’un tríptic de difícil comprensió. Amb la sentència del Tribunal Suprem de 17 de juny de 2016 arriba fins al final de l’escala judicial aquesta controvèrsia i, a l’estil de les anteriors en matèria de productes bancaris complexos, es resol a favor de retornar la inversió als afectats per aquest producte.
És el primer cop que el Tribunal Suprem resol un recurs en el que apareix aquest producte en concret. El Banc Popular el va comercialitzar a pràcticament 22.000 persones i no fa massa setmanes que la Comissió Nacional del Mercat de Valors ja el va sancionar per la mala comercialització d’aquest producte entre clients de perfil consumidor i no experts.
El Tribunal Suprem assimila aquest producte del Banco Popular a un producte financer complex, que requeria informar al clients dels riscos, a part de l’elaboració dels coneguts com a tests de conveniència i idoneïtat.
L’acció d’anul·lació per vici en el consentiment que freqüentment s’ha fet servir per aquest tipus de casos podria tenir problemes de caducitat perquè han transcorregut quatre anys des que es va produir la conversió obligatòria de bons en accions el 18 de juny del 2012. Però, no obstant, a la vista d’aquesta sentència, pot subsistir encara la reclamació per la via dels danys i perjudicis. Els estalviadors que van veure devaluada la seva inversió tenen recorregut i precedent judicial per, sigui per una via o altra en funció de l’estudi del cas, recuperar la seva inversió.
