Els protocols familiars

El pas de la família domèstica a la família empresarial està ple d’incerteses i riscos. I, en aquest àmbit, els dos escenaris totalment contraposats són possibles: famílies que aconsegueixen unir vincles o, el contrari, famílies en les que l’empresa que els uneix acaba sent el detonant per trencar-los. En aquest àmbit, apareixen els anomenats protocols familiars com un acord marc, signat per tots els familiars i amb la finalitat de regular l’organització, gestió i, fins i tot, successió de l’empresa.

El protocol familiar no deixa de ser un vestit a mida per a cada empresa, però sí que, des del consens, els extrems més habituals que hi podem trobar són els següents:

• La identificació de l’empresa, els seus valors i el compromís de futur que s’adquireix.
•  Com es gestiona i s’organitza l’operativa del dia a dia del negoci.
• Quins són els òrgans de govern, com s’hi participarà i quines majories hi operaran.
• Com es divideix, accedeix i remunera la feina dels treballadors familiars i no familiars.
• La planificació de la successió en l’àmbit empresarial i familiar i, fins i tot, com es designen els successors aplicant criteris de formació, experiència i capacitats.
• Amb la incidència de la successió i el relleu generacional, l’especial punt dedicat a l’entrada i sortida dels socis o, en el seu cas, la transferència d’accions entre familiars.
•  Les polítiques de gestió financera, administrativa, despeses, beneficis, etc.
• Les comunicacions entre familiars i la resolució de conflictes.
• Les sancions que s’esdevenen en cas d’incompliment.

Amb tot, l’establiment d’un protocol familiar s’esdevé mitjançant la successió de diferents fases de treball començant, en primer lloc, pel diagnòstic de la família, les prioritats dels seus membres i les maneres de funcionar que s’han tingut fins al moment. I, amb això, teixir un treball de desenvolupament del protocol que posi negre sobre blanc els consensos familiars en relació a tots els extrems avaluats. Un document que, sens dubte, tindrà modificacions, ajustos i alteracions substancials fruit del procés de treball, però que, en tot cas, un cop finalitzat, ha d’esdevenir el document d’aplicació i execució d’acord amb el consens al que s’ha arribat.

Perquè amb tot, el protocol familiar, sense contradir ni la Llei, ni els estatuts de la societat, sí que suposa un exercici d’autoregulació als efectes de dotar de més cos jurídic a la societat i assegurar-ne el seu òptim funcionament de present i, sobretot, de futur.