Interins, laborals i contractació temporal irregular

En relació a tota la qüestió dels interins a l’Administració Pública, la irregularitat en la seva contractació, etc. reproduïm aquí la informació de la conferència realitzada el dia 4 de desembre del 2018.

En primer lloc, cal diferenciar bé quin tipus de personal i sota quin règim jurídic treballa a l’Administració Pública. Són els següents:

• Funcionaris de carrera: aquells que ocupen un lloc de treball existent a la relació de llocs de treball en virtut d’un nomenament de caràcter fix després d’haver passat per un concurs, oposició o concurs-oposició. El vincle d’aquests treballadors amb l’Administració és estatutari;

• Funcionaris interins: aquells que ocupen un lloc de treball existent a la relació de llocs de treball, però en virtut d’un nomenament de caràcter temporal. Per tant, ocupen aquest lloc de treball de forma temporal fins que no s’ocupi aquest lloc per un funcionari de carrera. El vincle d’aquests treballadors amb l’Administració és estatutari. També corresponen a aquesta categoria els que hagin estat nomenats de forma interina per atendre programes específics o situacions puntuals;

• Laborals: aquells que ocupen un lloc de treball a l’Administració en virtut d’un contracte de treball (temporal o indefinit) en el marc del Dret Laboral;

• Eventuals: aquells que ocupen un lloc de treball a l’Administració en virtut d’un nomenament de lliure designació (càrrecs de confiança).

En aquest context, és evident que en l’àmbit de l’Administració s’ha produït una aplicació fraudulenta de la legislació en aquells casos en que hi ha persones amb un nomenament interí o diversos contractes temporals que porten molts anys en un mateix lloc de treball. Un lloc de treball que, lluny de ser ocasional o temporal, és evident que, a la pràctica, constitueix un lloc de treball estructural.

Per aquests casos en que s’ha produït un frau de llei, el Dret ha acabat configurant, jurisprudencial i normativament, la figura de l’empleat públic indefinit no fix; un reconeixement que, ara com ara, només pot obtenir-se mitjançant resolució judicial.

Aquest reconeixement mitjançant sentència judicial de la condició d’indefinit no fix, cal deixar clar des del primer moment que no suposa ni la funcionarització, ni la percepció de cap indemnització. No obstant, sí que si es produeix el reconeixement de la condició d’indefinit no fix, la persona que reclama i guanya aquest reconeixement obté la següent protecció jurídica en relació al seu lloc de treball:

• En primer lloc, a diferència de la situació actual, només podrà ser cessat en casos molt concrets i complint amb una sèrie de requisits. Així les coses, només se’l pot cessar, d’una banda, per amortització de la plaça (cosa força improbable si precisament el que estem al·legant és que la plaça cobreix una necessitat estructural); o, d’altra, per la cobertura per part d’un funcionari de carrera d’aquella plaça (un escenari que passarà, sí o sí, per garantir el dret de l’indefinit no fix a poder obtenir en propietat aquella plaça –això vol dir avisant-lo que la plaça serà inclosa en un procés selectiu);

• En segon lloc, l’indefinit no fix no pot ser cessat perquè un funcionari de carrera opti a aquella plaça mitjançant un concurs de provisió de llocs de treball per trasllats o promoció interna;

• Finalment, i en tercer lloc, si s’acaba assignant la plaça a un funcionari de carrera que superi un procés selectiu nou i obert, aquell personal que tingui reconeguda la condició de personal indefinit no fix, quan finalment el cessin del seu lloc de treball, tindrà dret a una indemnització de 20 dies de sou per any treballat (indemnització que té un màxim de l’equivalent a 12 mensualitats).

En conseqüència, reclamar i aconseguir el pronunciament judicial de la condició d’indefinit no fix és un instrument idoni per totes aquelles persones que estan en una situació temporal irregular a l’Administració Pública. En síntesi, aquelles que vulguin aconseguir tant blindar el seu lloc de treball, com, si finalment es produeix el seu cessament, vulguin que el cessament generi, alhora, el seu dret a la indemnització.