LA NUL·LITAT DE L’IRPH COM A ÍNDEX DE REFERÈNCIA DE LES HIPOTEQUES

Ja havíem parlat en articles anteriors, però cada cop és més majoritari el sector de la jurisprudència que apunta a la nul·litat de l’IRPH com a índex de referència dels préstecs hipotecaris.

Les autoritats europees van imposar a l’Estat substituir els índexs IRPH-Bancs i IRPH-Caixes; era evident que eren índex manipulables per part de les pròpies entitats i, per tant, abusius. L’únic que va sobreviure d’aquests diferents tipus d’índex va ser el IRPH-Entitats, que sense cap tipus de negociació, es va imposar a la majoria d’hipoteques referenciades als antics IRPH-Bancs i IRPH-Caixes.

Després de la batalla dels swaps, el deute subordinat, les clàusules sòl, etc., l’IRPH és el nou front contra la banca de molts clients que han pagat més interessos dels que els corresponia. Malgrat la baixada de l’Euribor, l’IRPH ha quedat immòbil i els clients estan pagant significativament més que si haguessin tingut com a referència l’Euribor.

Més enllà de l’opció per un índex o l’altre que es va fer en el moment de constituir la hipoteca, el cert és que l’índex IRPH, en sí mateix, s’ha demostrat manipulable i que no compleix la transparència fixada pel Tribunal Suprem a la seva famosa sentència sobre les clàusules sòl.

Per tant, en aquest context, és viable la reclamació contra el banc exigint la nul·litat de l’IRPH i, en conseqüència, el recàlcul dels interessos com si l’índex aplicat fos l’Euribor més el diferencial pactat.

En aquest context, la liquidació d’interessos a favor dels clients i el retorn de quantitats pagades de més és segura ja que l’Euribor no ha deixat de baixar i l’IRPH s’ha mantingut pràcticament igual al moment de la majoria de contractacions dels préstec hipotecaris.