La reclamació de les despeses de la comunitat de propietaris
En relació a les quotes de la comunitat de propietaris hi ha una primera qüestió a tenir en compte: si es produeix una votació a la junta general de propietaris que aprova una determinada despesa, tots els propietaris estaran obligats al pagament. Si un propietari no hi està d’acord, podrà impugnar l’acord judicialment, però serà el jutjat qui determinarà si té raó o no; un pronunciament que, sense cap mena de dubte, serà sens perjudici del fet que la despesa serà exigible des del moment de la seva aprovació.
En aquest context i sense entrar en el règim i els continguts de la impugnació dels acords de la comunitat que podria ser objecte d’un altre article, pel que fa a les quotes de la comunitat de propietaris no ateses, no només es poden reclamar judicialment, sinó que la Llei ha previst un procediment específic per fer-ho: el procediment monitori.
Diem que hi ha un procediment específic per aquesta qüestió perquè si bé és cert que el procediment monitori pot tenir altres finalitats en el cobrament de deutes, en matèria de despeses de la comunitat de propietaris contempla previsions específiques. Així les coses, no només es podrà reclamar al veí morós l’import de les despeses de la comunitat que no ha pagat, sinó també les despeses de les reclamacions inicials, els interessos i les costes judicials.
Aquesta facilitat aparent, però, no està exempta d’algunes particularitats especials, també. Abans de recórrer a la via judicial, la comunitat de propietaris ha de preparar bé tots els passos i documents que faran falta per presentar la demanda. Per exemple, amb la demanda s’hi ha d’aportar la certificació de l’acord de la junta de propietaris aprovant la liquidació, el document acreditatiu d’haver notificat el deute al veí que morós, el document que acrediti la condició de president o administrador de la comunitat que formula la reclamació i, finalment, també, els justificants de les despeses que hagi tingut el requeriment previ al deutor (burofaxos de correus, requeriments notarials, etc.).
Acceptada a tràmit la demanda reclamant aquestes despeses, es notificarà a la persona deutora, que tindrà 20 dies per pagar o comparèixer al·legant el que cregui oportú en un escrit d’oposició si creu que no ha de pagar. Un cop transcorregut aquest termini, els escenaris són diferents. Si la persona deutora paga, s’acordarà l’arxiu de les actuacions sens perjudici de la liquidació de costes que pugui correspondre. Si la persona deutora ni paga, ni compareix per oposar-se al deute, finalitzarà el procediment monitori i s’obrirà la via d’iniciar l’execució per embargar al veí deutor. Finalment, si la persona s’oposa al pagament que se li reclama, amb l’escrit amb el que manifesti aquesta oposició, es derivarà a les parts (comunitat de propietaris i veí) a un judici per la via del procediment verbal o del procediment ordinari en funció de la quantia de la reclamació; en aquest procediment, judici i sentència és en el que, finalment, es resoldrà la controvèrsia entre la petició formulada per la comunitat i l’oposició al respecte que formuli el veí.
Amb tot, però, és evident que un propietari ha de pagar les despeses de la comunitat que han estat aprovades. I, en aquest sentit, si no existeix un motiu sòlid pel que oposar-se a això, el veí haurà de carregar amb totes les conseqüències legals del seu impagament. Però, també, i en garantia dels drets de totes les parts, si els acords no s’han adoptat com correspon, els terminis i les notificacions no s’han respectat o, fins i tot, si existeix algun cas de prescripció de l’acció o de mala formulació de la demanda inicial (per exemple, per qüestions de representació de la comunitat), pot produir-se un pronunciament judicial advers a la comunitat. Una raó més perquè l’assessorament en aquesta qüestió és necessari des de l’inici de l’impagament i no només quan es pretén reclamar.
