Com evitar la responsabilitat penal de l’empresa

Cometre un delicte no només és cosa de les persones físiques. Les persones jurídiques també poden veure’s com a responsables dels seus actes davant de la jurisdicció penal. De fet, hi ha més de 20 tipus delictius que els afecten i amb aquests delictes descrits, com no, les seves corresponents penes.

Amb tot, el Dret Penal de l’Empresa pren força i al següent article us proposem tant una aproximació a delictes i penes, com les claus per, en el seu cas, minimitzar l’impacte de l’aplicació d’aquest Dret a l’empresa.

A model il·lustratiu (i excloent grans delictes de tràfics d’òrgans, prostitució, tràfic de drogues, suborns, etc.), els més significatius per a les empreses amb un funcionament normalitzat són:

• Delictes contra la intimitat (revelació de secrets) i la inviolabilitat informàtica.
• Insolvències punibles.
• Falsedat en mitjans de pagament.
• Danys informàtics per atacs o sabotatges.
• Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, el mercat i els consumidors privats.
• Blanqueig de capitals.
• Delictes contra la hisenda i la seguretat social.
• Delictes de construcció, edificació o urbanització il·legal.
• Delictes contra el medi ambient.

Un catàleg de més de 20 delictes que porten associats en cada cas la seva corresponent pena.

A mode il·lustratiu i de resum, les següents:

• Les multes per quotes o en proporció (per exemple, al benefici obtingut).
• La dissolució de la persona jurídica (i la seva desaparició del tràfic jurídic).
• La suspensió d’activitats per un termini que no superi els 5 anys.
• La clausura de locals o instal·lacions per un termini que no superi els 5 anys.
• La inhabilitació per obtenir subvencions i ajuts públics, obtenir avantatges fiscals o bonificacions de la Seguretat Social per un termini que no superi els 15 anys.
• La intervenció judicial, amb un màxim de 5 anys, per salvaguardar els drets dels treballadors i dels creditors.

En tots aquests àmbits l’empresa pot actuar havent-se de defensar de les acusacions que se li imputin o, com no i en el marc de l’acusació particular a través d’una querella, com a impulsor de l’acció penal contra els responsables d’aquelles conductes que ha patit i s’enquadrin dins d’un dels diferents delictes contemplats.

I, amb un paral·lelisme clar amb la construcció jurídica dels conceptes de grup d’empreses, empreses pantalla o la successió d’empreses, el Codi Penal s’encarrega de deixar ben clar que la responsabilitat penal també pot traslladar-se a les empreses resultants d’aquest tipus de processos que pretenguin escapar la sanció penal.

En aquest escenari, escapar de la sanció penal no serà fàcil si s’ha comès el tipus delictiu. El que sí que el mateix Codi Penal planteja (i imposa), però, són eines que poden ajudar a minimitzar l’impacte penal o, fins i tot, evitar-lo: la implementació d’un programa de prevenció de riscos penals.

Un sistema de gestió de riscos penals (polítiques, responsabilitat, mesures de control, reunions de seguiment, etc.) que s’estableixen per planificar, implementar monitoritzar, revisar i millorar activitats amb l’ànim de prevenir, detectar i, en el seu cas, corregir els delictes que eventualment puguin produir-se. I, amb tot, com sempre, la implantació d’aquestes mesures té dos efectes ben diferenciats:

• Per qui disposi d’elles, seguretat en les pràctiques habituals, acrediten la diligència de l’empresa que imposa el Codi Penal, promouen pràctiques lícites i transparents i milloren les opcions de defensa atenuant les penes.
• Per qui no disposi d’elles, l’efecte contrari. La porta oberta a exigir la responsabilitat penal de l’empresa fins a les últimes conseqüències i, amb tot, complicar la defensa si som la part acusada o facilitar-nos que prosperi la nostra acció penal en cas d’haver interposat una querella pel delicte que hem patit.