LA RESPOSTA JUDICIAL AL CESSAMENT D’INTERINS A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Nou front judicial contra l’Administració Pública en el marc dels recursos humans i la coexistència de funcionaris de carrera i interins executant feines pràcticament idèntiques.
Des de fa temps, es succeeixen els cessaments d’interins a l’Administració Pública (aquelles persones que no tenen una plaça fixa, ni han passat pel procediment per esdevenir funcionaris de carrera) al·legant la fi de les funcions puntuals i/o necessitats temporals de recursos humans.
Són diverses les sentències que comencen a apuntar que per descomptat es pot cessar a un funcionari interí quan ha vingut realitzant tasques puntuals o fruit d’una necessitat temporal, però serà nul el cessament d’aquell interí que, en última instància, l’únic que ha fet és anar encadenant contractes i executar funcions idèntiques a les que hagués fet un funcionari de carrera.
A Cadis, un Jutjat Contenciós ha declarat la nul·litat en el cessament d’una funcionaria interina del Servei Andalús d’Ocupació per considerar que la mateixa s’havia produït en frau de llei.
Molt recentment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat com a indefinit no fix el vincle laboral entre una treballadora i l’Hospital Clínic; la sentència resol un supòsit de fet en el que s’havien encadenat més de 260 contractes d’interinitat durant 4 anys.
I, a tot això, s’hi suma la recent sentència del Tribunal Suprem, que fixa com a indemnització pròpia de l’indefinit no fix els 20 dies per any treballat (amb el límit de les 12 mensualitats) en aquells casos que una persona veu com el seu lloc de treball és cobert per un nou funcionari de carrera que, reglamentàriament, ha superat el procés de selecció.
En definitiva, doncs, són diverses les casuístiques i solucions jurídiques que es donen en relació als interins de l’Administració i el seu cessament ja sigui per fi de l’interinatge, per extinció de la plaça o perquè es cobreix el seu lloc de treball amb un lloc de carrera. En cada un d’aquests casos, s’haurà d’analitzar bé antecedents, funcions realitzades i la temporalitat o no del lloc de treball per, en el cas concret, trobar si s’actua en concordança o no amb la nova jurisprudència en la matèria.
