La sentència del TJUE i les clàusules IRPH
En articles informatius anteriors ja havíem explicat la controvèrsia que es generava amb aquesta clàusula dels préstecs hipotecaris que s’havien fet en els últims anys. També, en posteriors articles, ja vam avançar que tot quedava pendent de la qüestió prejudicial que s’havia plantejat davant del Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea i la sentència que sobre l’IRPH va dictar-se el passat 3 de març del 2020.
En aquest cas no passa com amb les clàusules sol en les que una sentència europea va determinar que s’havien d’anul·lar per ser clàusules abusives i, automàticament, tots els bancs van començar a aplicar el contingut de la sentència directament, hagués reclamat el client o no. La sentència interpel·la als Jutjats i Tribunals de cada Estat perquè examinin el caràcter clar i comprensible de la clàusula i, per tant, caldrà anar cas per cas per analitzar si es disposava de tota la informació i si el consumidor podria comprendre quin producte estava contractant.
En definitiva, analitzar si els elements del càlcul d’aquest tipus d’hipoteques eren fàcilment assumibles per a qualsevol persona, si l’entitat bancària facilitava prou informació sobre l’evolució d’aquest tipus d’interès al llarg dels anys, si la comercialització d’aquest producte bancari era prou transparent o no (perquè, a priori, no es pot determinar directament que era un producte abusiu), etcètera.
Aquelles persones que tinguin una hipoteca referenciada a l’índex IRPH hauran d’assessorar-se bé i caldrà analitzar totes aquestes qüestions executades a la pràctica del cas per cas per si pot tenir viabilitat o no demandar a l’entitat bancària per haver comercialitzat de forma incorrecte aquest tipus d’hipoteca.
Si s’arriba a acreditar que el préstec hipotecari no s’ha comercialitzat d’una forma transparent, la clàusula que vincula la hipoteca a l’índex IRPH podria ser declarada nul·la i, a posteriori, caldria que la sentència també es pronunciés sobre què passaria amb aquest préstec. Hi ha diverses alternatives: s’hauria de tornar tot de cop, tornar els diners aplicant un índex que substitueixi l’IRPH (per exemple, l’EURIBOR que és el més habitual en aquests crèdits hipotecaris) o, fins i tot, tornar els diners a terminis (els que definia el préstec), però sense que es pugui aplicar cap tipus d’interès. No queda resolta aquesta qüestió a la sentència, si bé és evident que, excepte en l’improbable supòsit d’anul·lar i haver de tornar de cop tots els diners pendents, la resta d’escenaris (préstec referenciat a l’Euribor o préstec sense interès) serien clarament més beneficiosos pel consumidor.
