L’anul·lació de l’adquisició d’accions de Bankia i la proposta de devolució

Home / Civil / L’anul·lació de l’adquisició d’accions de Bankia i la proposta de devolució

L’anul·lació de l’adquisició d’accions de Bankia i la proposta de devolució

La sentència del Tribunal Suprem anul·lant les adquisicions d’accions de Bankia va durar poc com a notícia tant bon punt va ser substituïda per l’anunci de Bankia de retornar als petits inversors els diners perduts amb la compra d’accions. Cap de les dues qüestions és menor: ni es pot menystenir la importància i contingut de la sentència; ni la proposta de devolució que fa l’entitat és tant honesta com sembla.

La sentència del Tribunal Suprem que hem conegut aquest gener 2016 suposa per Bankia una nova batalla perduda que se suma a les successives derrotes en temes de preferents, deute subordinat i, juntament amb altres entitats bancàries, clàusules sòl i clàusules abusives. El Suprem determina que les ordres de subscripció d’accions que es van fer a la sortida a borsa de Bankia el 2011 es van fer en base a un fullet informatiu que no reflectia la veritable situació econòmica del banc. I, per tant, el veredicte no és menor perquè és el Tribunal Suprem, la màxima instància judicial, on arriba el debat de si la informació que s’oferia als clients era veraç o no. Ja no entrem en sí el client l’entenia o no o si es van fer els testos d’idoneïtat que corresponien o no. Directament, s’ha certificat que la informació que va donar l’entitat no era certa i, per tant, cap client tenia la informació correcta prèviament a contractar.

La conseqüència per Bankia és tant evident que, abans de començar a ser condemnada sentència rere sentència a tots els Jutjats i Tribunals, ofereix ara la devolució de la inversió feta en accions. Però l’oferiment no és tant honest com sembla.

En primer lloc, perquè tots aquells que tinguin el procés iniciat, ara ja saben que amb la sentència i haurà condemna en costes i, per tant, també recuperaran el que han pagat d’advocats, procuradors i, si és el cas, taxes judicials. En segon lloc, perquè els interessos que ofereix l’entitat des del 2011 (quan es va fer la inversió) fins ara són més baixos dels que realment són aplicables. I, finalment i en tercer lloc,  perquè és cert que amb l’oferiment que fa Bankia el client guanya rapidesa a cobrar i s’estalvia els tràmits d’un plet, però sí hi ha una cosa certa en aquests plets, els de preferents i els de clàusules sòl és que són precisament els bancs i les seves assessories jurídiques els que han contribuït més que la pròpia lentitud dels jutjats a les dilacions del procés amb la introducció d’excepcions processals i tècniques per dilatar-los.

Amb tot, aquells clients que optin per acollir-se al retorn de la inversió, sens dubte, hi tenen tot el dret i han d’aprofitar el camí que se’ls obre. No obstant, vistos els antecedents en tots aquests casos de mala praxis bancària, no haurien de descartar que abans de signar un altre cúmul de formularis sense poder discutir una sola coma, encara que no hi hagi plet, ni jutjat, comptin amb l’assessorament i l’experiència d’un professional que ho revisi.

Recommended Posts

Leave a Comment


*

acomiadament 2competencia
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén