Les societats, les successions d’empresa i la teoria de l’aixecament del vel

Home / Mercantil / Les societats, les successions d’empresa i la teoria de l’aixecament del vel

Les societats, les successions d’empresa i la teoria de l’aixecament del vel

L’existència de la figura de les societats, siguin en la fórmula que siguin (anònimes, limitades, cooperatives..), obeeix, entre altres motius, a una necessitat en el món jurídic: separar els drets i obligacions d’una empresa dels drets i obligacions dels seus socis. Així, a través de la construcció de la figura societària i dotant-la del que s’anomena personalitat jurídica, una societat té personalitat pròpia en el tràfic jurídic i, alhora, fem possible, també, que només respongui fins al límit del seu patrimoni.

Ja hem analitzat anteriorment que aquesta limitació a la responsabilitat no és absoluta. En determinats casos taxats per les lleis, els creditors poden destruir aquest mur de la limitació de la responsabilitat i procurar la satisfacció dels seus deutes accedint, per exemple, al patrimoni de l’administrador. Però, més enllà d’aquestes qüestions ja abordades, en aquest article exposarem els casos en els que és possible aixecar el vel per analitzar a fons qui hi ha darrera d’una societat i com fraudulentament està utilitzant la estructura societària per no respondre de les seves responsabilitats.

Una de les aplicacions més habituals de la doctrina de l’aixecament del vel és en els casos de successió d’empresa; aquells casos en els que s’obren i es tanquen empreses per deixar els deutes enrere i anar rebent els nous ingressos a la societat nova. No obstant, no és suficient perquè prosperi en un jutjat l’aixecament del vel aquell simple enfocament d’entendre que si hi ha el mateix domicili societari i la mateixa activitat ja hi ha possibilitat de derivar la responsabilitat a la nova societat.

Les diferents sentències dels jutjats i tribunals han anat configurant una jurisprudència en aquests casos en els què la clau de l’èxit perquè prosperin passa per enquadrar el supòsit en una de les diferents categories ja sentenciades anteriorment. Es tracta, breument i com a enumeració, dels següents supòsits:

  • casos de confusió de patrimonis entre les societats o entre els socis i les societats;
  • casos d’infracapitalització de la societat deutora;
  • casos de confusió d’identitats on totes les societats i els socis actuen com si es tractés d’una mateixa persona;
  • casos de buidat patrimonial;
  • casos de direcció externa de la societat a través de filials i d’una societat matriu;
  • o, finalment, casos en els que és flagrant l’existència d’altres tipus d’abusos de la personalitat jurídica de la societat i que, en definitiva, van orientats a eludir el compliment d’obligacions amb els creditors.

Cada un d’aquests casos mereix un estudi a fons i, sobretot, una existència de proves suficients per poder recórrer a la teoria de l’aixecament del vel. No obstant, d’existir els indicis i les proves suficients, els creditors podran veure com, fins i tot malgrat no existeixi una relació jurídica directa entre ells i la societat solvent, s’aconsegueix connectar la responsabilitat amb aquelles societats o persones que formalment no havien contret obligacions (en aquests casos la relació jurídica o, habitualment el contracte, només existia amb la societat incomplidora).

 

Recommended Posts

Leave a Comment


*

Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén