Les societats públiques i la malversació de fons públics
Sentència pionera de la Sala Penal del Tribunal Suprem el passat 7 d’octubre (rec.238/2014): inclou, dins del delicte de malversació de fons públics, l’apropiació per part del personal laboral de les entitats públiques i societats mercantils del sector públic.
El Tribunal Suprem en primer lloc aborda el concepte clàssic de “fons públics” alertant que, malgrat no existir una definició estricta del concepte, el cert és que el sector públic ha anat escapant-se del Dret Administratiu amb la creació de diferents entitats, ens i empreses públiques que, tot i regir-se en alguns aspectes pel Dret Privat, continuen gaudint dels diners de titularitat estatal, autonòmica o local. La fugida del Dret Administratiu buscant l’agilitat i l’operativitat d’aquest tipus d’ens en cap cas pot acabar suposant, també, la fugida del Dret Penal.
Són molts els tipus d’entitats, empreses i societats públiques. El Suprem, però, assenyala que no totes són iguals i conclou que quan les societats de capital tenen una exclusiva participació pública, les normes que les regeixen són de Dret Administratiu i, a més, desenvolupen funcions públiques, no hi ha dubte que estem davant d’un cas en que es disposa de fons públics.
El cas concret de la sentència fa relació a una entitat pública autonòmica (l’Institut Valencià d’Atenció als Discapacitats i l’Acció Social -IVADIS) en el que l’acusat desenvolupa funcions d’administrador contractat com a empleat laboral a temps complet i amb caràcter d’interí. La constitució de l’Institut, el seu objecte social i, fins i tot, el fet que qui audités i fiscalitzés els seus comptes fos una entitat pública (la Sindicatura de Comptes), porten al Tribunal a considerar que, amb les accions enjudiciades i fets provats, hi ha un delicte de malversació de fons públics.
S’estén, per tant, la xarxa del delicte de malversació de fons públics a les societats mercantils quan concorri un doble requisit: la exclusiva titularitat pública i el desenvolupament de funcions públiques en sentit ampli.
Pel que fa a les característiques del tipus delictiu, més enllà de l’evolució i integració d’aquest concepte de “fons públics” que suposa la sentència, no cal dir que el delicte de malversació de fons públics persegueix (i condemna amb pena de presó de 3 a 6 anys, junt amb la pena d’inhabilitació) aquells casos en que les autoritats o funcionaris que, amb ànims de lucre, sostreguin o consenteixin que un tercer ho faci, els cabals o efectes públics; és un delicte que s’emmarca dins dels delictes contra l’Administració Pública.
