L’HERÈNCIA INTESTADA I LA DECLARACIÓ D’HEREUS

Home / Civil / L’HERÈNCIA INTESTADA I LA DECLARACIÓ D’HEREUS

L’HERÈNCIA INTESTADA I LA DECLARACIÓ D’HEREUS

La primera qüestió a l’hora d’abordar la resolució d’una herència és conèixer si la persona que ha mort va fer testament o no. Amb la partida de defunció original es pot obtenir el certificat d’últimes voluntats i és a través d’aquest document com obtenim la informació que ens faciliten les delegacions del Ministeri de Justícia sobre si existeix o no testament de la persona difunta.

Si no hi ha testament, la certificació que expedirà el Ministeri de Justícia serà negativa i això ens portarà automàticament a l’escenari d’una herència intestada (o també anomenada herència abintestat) i a la necessitat de, amb caràcter previ a poder acceptar l’herència, tramitar una declaració d’hereus.

Ja hem comentat més d’un cop que si hi ha testament, obtenint la còpia autèntica del testament que aparegui indicat en aquest certificat d’últimes voluntats, podríem procedir directament als tràmits per a l’acceptació de l’herència. No obstant, si no hi ha testament, els hereus no han estat identificats per la persona difunta i cal que els interessats en l’herència recorrin a l’autoritat notarial per tramitar i declarar formalment els hereus. La declaració d’hereus, en definitiva, és el tràmit que cal fer tant per identificar els hereus d’una persona difunta, com per determinar la proporció de l’herència a la que tenen dret.

Aquest procés d’identificació dels hereus, en funció del tipus concret que corresponia, s’havia fet inicialment davant l’autoritat judicial i davant de Notari. Avui dia, però, pot fer-se la declaració davant de Notari en tots els casos. Així les coses, a part de la partida de defunció i el certificat d’últimes voluntats, a l’acta notarial s’hi recopilen també els altres documents que permetin determinar l’últim domicili de la persona difunta, els familiars directes de la mateixa, etc. I, a la vegada, també, a través dels testimonis que responguin a les preguntes del Notari, s’hi corroboraran els vincles personals i familiars de la persona difunta.

No és un procés tan ràpid: per preservar les màximes garanties de tots aquells cridats a l’herència, des del requeriment notarial que faci l’instant de la declaració d’hereus, fins que es faci la declaració formal dels mateixos, han de passar 20 dies hàbils; és a dir, sense dissabtes, ni diumenges, ni festius. Aquest és el termini que té qualsevol persona que a través dels anuncis oficials tingui coneixement de la tramitació d’aquesta declaració d’hereus, per fer al·legacions o aportar aquells testimonis o documents amb els que pretengui que es tinguin en compte els seus drets i interessos.

Finalitzat aquest termini sense l’aparició d’aquestes al·legacions o proves, el Notari finalitza l’acta notarial de declaració d’hereus amb les dades que se li han aportat i el seu judici jurídic sobre la matèria. Més enllà d’aquelles qüestions més complexes sobre la possible impugnació d’aquesta acta en casos concrets, a efectes pràctics, aquesta acta notarial de declaració d’hereus serà la que servirà per, ara sí, poder procedir a l’acceptació de l’herència.

Recommended Posts

Leave a Comment


*

134136. jubilacio
Procuradores en Barcelona
Abogados Separaciones Divorcios en Madrid
Abogados Separaciones Divorcios en Sevilla
Abogados en Almería
Abogados separaciones divorcios en Jaén