Modificació de la capacitat, assistent i Convenció persones amb discapacitat
La Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat aprovada a Nova York el 13 de desembre del 2006 per part de l’Assemblea General de l’ONU està fent evolucionar, ara ja sí, tot el món del Dret i la discapacitat pel que fa a la interpretació de les normes aplicables en aquest àmbit.
El 21 d’abril del 2008 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat l’instrument de ratificació de la Convenció, que va entrar en vigor a Espanya el 3 de maig del 2008. Una de les primeres conseqüències i de més impacte va ser la promulgació de la Llei Orgànica 2/2018, de 5 de desembre, que va suposar la modificació de la Llei Electoral per permetre la recuperació del dret a vot de les persones amb discapacitat; fins aleshores, sistemàticament es limitava injustificadament aquest dret a tota persona que passava per un procediment d’incapacitació civil.
Un dels nous efectes de la Convenció és l’aposta per noves figures jurídiques per complementar la capacitat; una d’elles que ja està en vigor de fa temps a Catalunya és l’assistent. L’assistent es preveu al Codi Civil de Catalunya per aquells casos en els que hi ha una disminució de les facultats, però no tant substancial que faci necessària la modificació de la capacitat. Una de les principals novetats d’aquesta figura és que és la pròpia persona qui pot promoure el procediment judicial per nomenar l’assistent i, en tot cas, serà la pròpia resolució on es nomeni l’assistent la que determinarà l’abast patrimonial i/o personal en el que es desenvoluparà l’assistència.
No obstant, un dels principals canvis que s’acosten és la previsible aprovació a mig termini que tingui el que vam conèixer a finals del 2018 com a avantprojecte de llei de de reforma del dret civil en matèria de discapacitat. Aquest projecte té per objecte canviar tot l’enfocament del Dret espanyol en relació a la capacitat de les persones per adequar-lo als continguts de la convenció.
I, mentrestant, però, una de les tendències que ja es consolida és el canvi de terminologia en l’antic i anomenat procediment d’incapacitació de les persones; actualment, parlem ja de procediment de modificació de la capacitat. En definitiva, perquè el procediment judicial de modificació de la capacitat no va dirigit ja a incapacitar a ningú, sinó a modificar-li la capacitat en aquells aspectes en els que no pugui desenvolupar-se per sí sol. Es tracta de dotar a la persona amb diversitat funcional dels mecanismes jurídics que el puguin ajudar en el seu desenvolupament: des de la tutela, la curatela, l’assistent o la figura de complement de la seva capacitat que es consideri idònia i proporcional a les necessitats de cada persona.
