Protecció patrimonial de les persones amb discapacitat

La Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d’Enjudiciament Civil i de la Normativa Tributària amb aquesta finalitat és el que coneixem col·loquialment com la “Llei del Patrimoni Protegit”. Els instruments (i especialment també els beneficis fiscals) que posa a l’abast de les persones amb discapacitat aquesta Llei són uns grans desconeguts que, en molts casos, ofereixen solucions molt avantatjoses per a les persones.

La voluntat d’aquesta llei és atorgar una protecció integral de la persona discapacitada i el seu patrimoni a través d’importants beneficis fiscals i d’instruments que asseguren la continuïtat i assegurament del patrimoni. En definitiva, es pretén afavorir una determinada massa patrimonial immediata i directament vinculada a una persona amb discapacitat amb la finalitat que aquesta massa patrimonial pugui satisfer les seves necessitats vitals.

Pot ser titular d’aquest patrimoni protegit qualsevol persona amb una disminució psíquica superior al 33% o una disminució física superior al 65% i la constitució del patrimoni protegit s’haurà de fer en escriptura pública davant de notari; l’escriptura on constarà l’aportació inicial de béns o drets que pot anar a càrrec de la mateixa persona que en serà beneficiaria o dels seus pares, tutors, curadors o guardadors de fet.

Aquesta aportació s’haurà d’especificar si es tracta d’un patrimoni de despesa o d’estalvi. Al primer cas es pretén consolidar un flux més o menys constant de rendes per assegurar un determinat nivell de vida. En canvi, al segon cas, el patrimoni protegit d’estalvi, es pretén atribuir la titularitat (amb el seu corresponent ús i gaudi) d’una massa de béns perdurables. Òbviament, així com en el primer cas el que s’aporten són diners, títols valors, etc., el segon cas està més enfocat a l’aportació d’immobles que assegurin la disponibilitat d’un lloc on viure.

En tot cas, però, constituït el patrimoni protegit, qualsevol persona podrà fer-hi aportacions i aquest patrimoni només s’extingirà ja per la mort o declaració de defunció del seu beneficiari, la desaparició de la discapacitat que va donar dret a la constitució del patrimoni o la decisió judicial en aquest sentit en interès de la persona amb discapacitat.

L’administració d’aquest patrimoni protegit serà a càrrec de la persona que es designi a l’acta de constitució i la supervisió d’aquesta administració s’encomana amb caràcter genèric al Ministeri Fiscal ja sigui bé a través de la informació que regularment cal remetre-li o bé a través d’una supervisió especial quan les circumstàncies ho aconsellin podent sol•licitar al jutge l’adopció de qualsevol mesura en aquest sentit.

La part més interessant de la Llei, no obstant, radica en les importants desgravacions fiscals que s’esdevenen un cop constituït el patrimoni protegit. En aquest sentit, tindran dret a reduccions a la declaració de la renda per aportacions al Patrimoni Protegit les persones que tinguin una relació de parentesc en línia directa o col·lateral fins al tercer grau (inclòs) amb el discapacitat; el cònjuge; i/o aquelles persones que el tinguessin al seu càrrec en règim de tutela o acolliment.

La quantia de les reduccions, que podran ser dineràries o no dineràries, donaran dret a reduir la base imposable de l’aportant amb el límit màxim de 10.000 € anuals (o 24.250 € com a límit del conjunt de totes les aportacions que facin les persones amb dret a fer-ho) que, a més, poden aplicar-se, en cas de superar-se els límits, als quatre períodes impositius següents.

Per la seva banda, el tractament fiscal pel contribuent discapacitat de les aportacions rebudes, quan els aportant siguin persones físiques, fins al límit dels 10.000 € anuals (o els 24.250 € anuals en conjunt), tindran la consideració de rendiments del treball. Si els aportants són subjectes passius de l’Impost de Societats, tindran la consideració de rendiments del treball sempre que hagin estat despesa deduïble de l’Impost de Societats amb el límit dels 10.000 € anuals.

A més, aquestes donacions, dins d’aquests límits quantitatius, estan considerades com a no subjectes a l’Impost de Donacions.