Requisits per poder exigir els interessos per retard en el pagament
Les previsions normatives en contra de la morositat en les operacions comercials van succeint-se i assumint noves modificacions ja sigui per la via de noves normes o per la via dels criteris que els jutjats i tribunals van fixant en les seves sentències. Al següent article mirarem de desgranar alguns punts fonamentals amb els que ha de complir tota empresa per no posar en risc el seu dret a reclamar els interessos moratoris.
D’una banda, pel que fa als terminis de facturació i pagament, si no hi ha pacte explícit, s’entendrà que el termini per a l’abonament serà de 30 dies naturals des de la recepció de les mercaderies. Així mateix i, d’altra banda, per la seva part, els proveïdors hauran de fer arribar la seva factura a l’obligat al pagament abans dels 15 dies des de la data de la recepció efectiva de les mercaderies.
Sens perjudici d’algunes excepcions que es produeixen a les regles generals anteriors i que suposarien entrar-hi en molt més detall, en última instància els requisits perquè el creditor pugui exigir l’interès de mora en cas d’impagament només són dos:
– el compliment de les obligacions contractuals i legals
– que no s’hagi rebut a temps la quantitat deguda a menys que el deutor pugui provar que no és responsable del retard
I, en aquest context, val la pena recordar dues qüestions importants. En primer lloc, poder exigir aquest interès suposa, a la pràctica, no només exigir la quantitat pendent de pagament i l’interès legal; sinó, la quantitat pendent i un interès aplicable que serà la suma del tipus semestral aplicat pel Banc Central Europeu més 8 punts percentuals.
En segon lloc i, sens perjudici de l’interès de mora en les operacions comercials, a més, el creditor de la factura podrà reclamar com a indemnització una quantitat fixa de 40 € sense necessitat de facturació prèvia i, a aquesta quantitat, se li podrà sumar totes aquelles despeses que puguin acreditar-se com a necessaris per al cobrament del deute (a títol d’exemple, despeses bancàries, despeses de burofaxos, etc.).
En definitiva, una bona gestió del cobrament dels deutes existents pot suposar, a la pràctica, no només el cobrament de la quantitat deguda, sinó, addicionalment i també, una bona compensació de l’impagament suportat tant en forma d’interès, com en forma de rescabalament de despeses.
