Societats, dividends i dret de separació dels socis
L’article 348bis de la Llei de Societats de Capital (LSC) està prenent força últimament perquè va suposar entrar al nostre sistema jurídic el tractament del repartiment obligatori de dividends a les societats de capital. És a dir, el 348 posa fi a la pràctica de no repartir dividends entre els socis quan, com passa en molts casos, alguns socis sí que perceben aquests dividends de forma encoberta i per altres vies; per exemple, amb remuneracions com a treballadors o administradors, amb la contractació de béns o serveis, etc.
L’àmbit d’aplicació d’aquesta previsió que obliga a repartir dividends i sinó obre la porta a que un soci pugui separar-se de la societat està emmarcat dins de les societats de capital (siguin anònimes o limitades) i les societats comanditaries per accions. S’exceptuen, com no, les societats cotitzades en borsa.
L’article pretén evitar que els socis majoritaris exerceixin una negativa constant a repartir beneficis i, malgrat l’aplicació a la pràctica és complexa i cal veure cada cas concret, els paràmetres generals per recórrer a l’empara i aplicació d’aquest precepte són:
- ser soci d’una societat anònima no cotitzada o d’una societat limitada que es trobi, com a mínim, en el seu cinquè exercici de vida;
- que aquesta societat hagi obtingut beneficis a l’exercici anterior;
- aquesta societat ha d’acordar repartir entre els seus socis, com a mínim, un terç dels beneficis propis de l’explotació de l’objecte social i que siguin legalment repartibles;
- si la societat no acorda el repartiment en aquests termes, el soci té dret a separar-se en el termini d’un mes, rebent a canvi el valor raonable de la seva participació.
