Una S.L. no em paga. Hi ha solucions?
Sovint ens trobem amb empreses, normalment societats limitades o anònimes, que han deixat un deute pendent i que ens acaba resultant impossible cobrar perquè són insolvents, han desaparegut o, directament, sabem que no hi ha fons o activitat per afrontar el deute. Com a deutors ens hem de resignar a no cobrar? En determinats casos hi ha recorregut per cobrar si es compleixen els requisits per derivar el deute de la societat al seu administrador.
En aquest sentit, moltes societats es creen per beneficiar-se de l’existència de dues personalitats diferenciades: la dels socis (persones físiques i amb béns propis) i la de la societat (sigui anònima o limitada, com ens jurídic abstracte i amb béns propis i diferenciats dels béns dels socis i administradors).
Sens dubte, aquesta existència de dues entitats diferents és una de les claus de la responsabilitat limitada al capital social en el cas de les societats. Però gaudir d’aquest important benefici també comporta unes obligacions amb el tràfic jurídic i econòmic: als administradors d’una societat no se’ls exigeix la genèrica “diligència del bon pare de família” que apareix al Codi Civil, sinó, en virtut de les previsions de la Llei de Societats de Capital, una diligència professional i responsable en l’exercici del seu càrrec.
A la pràctica estem parlant que les societats han d’estar actives, han de dipositar els seus comptes anuals regularment al Registre Mercantil, han de tenir un domicili en funcionament o, en relació als seus estats comptables, no poden veure reduïts els seus fons propis a la meitat del seu capital social. Si passen aquestes anomalies, estem en causa legal de dissolució que l’administrador de la societat té l’obligació d’advertir i gestionar. De fet, té dos mesos per sol·licitar el concurs de creditors voluntari. I, si no pot fer-ho, convocar junta de la societat instant la dissolució (fins i tot, disposant del recurs de poder sol·licitar la convocatòria per la via judicial).
Si res de tot això s’ha produït, la responsabilitat recau sobre la figura de l’administrador i, judicialment i a través d’un procediment de derivació de responsabilitat, se’l pot fer a ell responsable dels deutes de la societat.
Tornant a l’inici, doncs, la societat pot ser que hagi esdevingut insolvent, no pagui els seus deutes, etc. però si tot això es produeix en un escenari en el que s’han infringit les normes bàsiques i essencials en la bona gestió de la societat, valdrà la pena investigar si l’administrador (o els administradors, si n’hi ha més d’un) té patrimoni i procedir a derivar el deute de la societat al seu administrador. Es tracta no només de recuperar l’import pendent, sinó de poder disposar del recorregut que una persona física és responsable de les seves obligacions amb els seus béns presents, passats i futurs. En definitiva, la societat no tindrà més activitat ni diners, però de l’administrador sí que tindrem béns localitzats o, en tot cas, els que pugui tenir en futur ( de qualsevol tipus: saldos bancaris, devolucions d’hisenda, jubilacions, plans de pensions), els podrem embargar per cobrar.
