Renunciar a una herència o acceptar a benefici d’inventari

Sempre que hi hagi una defunció i un patrimoni del difunt (ja sigui positiu o negatiu) hi ha una herència i en mans dels hereus quedaran diverses opcions: acceptar-la, renunciar-la o acceptar-la a benefici d’inventari. En aquest article mirarem d’aclarir alguns dubtes sobre aquestes tres fórmules d’afrontar una herència.

Acceptar una herència seria el cas més habitual. Es tracta d’aquells casos en que es té controlat l’actiu (els comptes, els immobles, etc) de l’herència i, també, si n’hi ha, el passiu (algun deute que hi pugui haver d’un préstec, les despeses d’enterrament, etc.). Són casos sense controvèrsia (sens perjudici de la que hi pugui haver entre els hereus, els legataris, etc en el repartiment) pel que fa la necessitat d’acceptar i repartir. I, en tot cas, casos en què la confusió entre el patrimoni personal de l’hereu i el patrimoni que s’hereta del difunt, no suposen un problema perquè, en última instància, un cop pagats els impostos i les despeses dels tràmits, s’està augmentant el patrimoni propi.

Diferent és el cas en que l’herència deixa més deutes que actius. Sigui per préstecs no satisfets, sigui per deutes pendents o per diversos motius, la realitat que resulta de la defunció és que l’hereu (o els hereus, si n’hi ha més d’un) assumiran un actiu i un passiu que, si no ho fan bé, els pots suposar assumir els deutes del difunt i fins i tot respondre’n amb el patrimoni propi.

En aquests casos tant clars en que l’herència només té deutes, la solució que ha vingut agafant força en els últims anys és la renúncia a l’herència. S’admet sempre que no sigui contrària a l’interès públic o es realitzi en perjudici de tercers. Per no tenir problemes amb els impostos, la renúncia ha de ser pura i simple i, per no deixar lloc a dubtes, fer-la amb escriptura pública davant de Notari.

És important saber que la renúncia en aquests termes no tindrà marxa enrere i, sobretot, que abans de fer un pas d’aquest tipus, cal assessorar-se bé per saber si realment el passiu supera l’actiu. En la gestió d’aquests passos entre la defunció de la persona i la finalment renúncia a l’herència, també cal tenir especial cura en quins tràmits o actes es duen a terme. Així, les anomenades renúncies a favor de tercers s’entenen com a acceptacions tàcites de l’herència. Igual que quan l’hereu dóna o cedeix el seu dret a un cohereu a canvi d’un preu.

Finalment, l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari és el mecanisme més segur i recomanable en els casos en que no es té la certesa de si el passiu superarà l’actiu o de, fins i tot, si es vol preservar la diferència entre el patrimoni del difunt i el de l’hereu. L’acceptació a benefici d’inventari significa respondre dels deutes del difunt només amb els béns hereditaris i només, per tant, fins a la quantitat que es rebi amb l’herència; no amb el patrimoni propi.

La fórmula per arribar a aquesta opció no deixa de tenir algunes complicacions formals que no són menors si no es vol perdre en cap moment el benefici d’inventari. Així, cal utilitzar expressament la fórmula “a benefici d’inventari” en l’acceptació de l’herència. Al títol d’herència, hi haurà de constar un inventari detallat dels béns de l’herència, amb totes les formalitats. I aquest inventari s’ha de fer dins d’uns terminis determinats i amb la citació dels creditors i legataris implicats a l’herència.

Amb tot, cal tenir present que la llei no converteix al Notari en un investigador del patrimoni del difunt i, per tant, tot la responsabilitat legal d’aquest procés i els seus tràmits recau sobre l’hereu. D’aquí que malgrat l’aparent facilitat del tràmit d’acceptar una herència a benefici d’inventari, calgui, també, assessorar-se bé i tenir controlats tots els imprevistos que puguin sortir: des de deutes, fins a avals, impostos impagats o, fins i tot i a títol d’exemple, quotes pendents d’una comunitat de propietaris.